Decep sentir els candidats a les eleccions al Parlament. Responen al clam per la independència de l’Onze de Setembre? A la necessitat de regeneració democràtica que hauria d’imperar a les llistes? No. Una vegada més, semblen buscar complaure els corrents interns dels respectius partits.

Després d’haver donat suport al lema de la manifestació: “Catalunya un nou estat d’Europa”, tornen a encetar derives. Uns exigint condicions inassolibles per arribar a un acord de front comú independentista; uns altres centrant el discurs en la lluita per un estat del benestar més just, com si es pogués aconseguir sense independitzar-nos d’Espanya, un estat desprestigiat internacionalment en tots els sentits i a punt de fer fallida.

Senyors candidats deixin les crítiques destructives i expliquin que el dia després de declarar la independència, el Govern català recaptarà tots els impostos i les cotitzacions de la seguretat social. Això vol dir garantir pensions i sous de funcionaris, dinamitzar l’economia de les empreses catalanes  i, com a conseqüència, començar a reduir l’atur. Després, defensin el model d’estat que els plagui, però siguin clars i veraços. Cal desarticular el discurs de la por, la desinformació, la imprecisió i la mentida que escampen els partits unionistes. Només així estaran a l’alçada del moment històric i, tots plegats, recuperarem l’esperança.

President Mas, sap greu que després de sorprendre’ns tan favorablement, el seu discurs torni a perdre to, a ser ambigu.  La “voluntat” passa a ser “desig”, substitueix “Europa” per “Unió Europea” i diu a TV3: “Si no ens permeten fer ni una consulta no vinculant, haurem d’internacionalitzar el conflicte”. Evidentment seria molt convenient fer un referèndum, no una consulta, dins de la legalitat espanyola. L’art. 150.2 de la Constitució podria ser la via per portar-lo a terme, però sentint el president del Govern Espanyol i les primeres espases del PP i del PSOE, serà viable aquest camí o cap altre? No.

Caldrà una declaració unilateral d’independència. El referèndum ja el farem després. Quant a internacionalitzar el conflicte, sort que el Col·lectiu Emma fa temps que hi treballa! Ara, veient les seves últimes accions, vull pensar que vostè també i que, per estratègia, no ho explica. Però potser li cal dir que el dret internacional ens empara, que des del segle XI som subjecte de dret internacional i que mai no hem deixat de ser-ho. Expliqui també que, com demostren estudis fets pels economistes més prestigiosos de casa i de fora, Catalunya és viable dins o fora de la Unió Europea, com ho són Suïssa, Noruega o Andorra i que no sortirem de l’euro perquè un estat tria quina ha de ser la seva moneda sense que ningú li ho pugui impedir. Afinin senyors dels partits i del Govern, que no és hora de pors ni ambivalències.