La transparència fa anys que l'esmentem i reclamem sense fer-nos a la idea del que representa exactament. A Catalunya vam aprovar la llei de transparència, accés a la informació pública i bon govern fa només dos anys i tot just ara, s’estan començant a aplicar les obligacions més destacades.  

Aquesta setmana l’Ajuntament de Barcelona ha presentat una iniciativa que anunciava feia un any, però que per qüestions tecnològiques i de privacitat no ha pogut posar en marxa abans. Estic parlant de la Bústia Ètica i de Bon Govern. En què consisteix? És un mecanisme més perquè els ciutadans denunciïn pràctiques il·legals dins del funcionament de qualsevol entitat o administració local. “I de què servirà”, potser es pregunten alguns. “Com podré estar segur que em faran cas?" "Quines garanties tindré que s’investigarà la meva denúncia encara que perjudiqui als que governen?" 

Són moltes preguntes, totes coherents i de fàcil resposta teòrica. Però a la pràctica no ho sabrem fins que comencem a fer servir la bústia ètica. Aquesta és la primera vegada que es posa en funcionament un servei així a un ajuntament d’Europa. El tinent d’alcalde, Jaume Asens, va dir a la presentació que "el control de la corrupció ja no pot estar únicament en mans dels polítics". I noms com el de Snowden o De Alfonso –un alertador i un jutge que havia d'actuar contra el frau- van pronunciar-se com a exemples.
 
Una de les peculiaritats (i novetats dins de l'administració) de la bústia ètica és la possibilitat de fer la denúncia de manera anònima a través del navegador TOR, que s'ha demostrat com el mecanisme més segur per no deixar cap rastre de la identitat. I l'anonimat és per assegurar una major protecció a qui denuncia.

Són nombrosos els casos que queden sense denunciar per por a les represàlies. A Edward Snowden i Hervé Falciani els va canviar completament la vida després de demostrar l’espionatge del govern nord-americà o com s’escapaven diners descontroladament cap als bancs suïssos. Ni un ni l’altre se’n penedeixen però tots dos demanaven més protecció pels alertadors.

Avui no pot haver-hi una transparència real si no hi ha voluntat política i tecnologia de qualitat per portar-la endavant, d'acord. Però tampoc sense una ciutadania conscienciada que persegueixi una major qualitat democràtica. De res serviran les inversions en la bústia ètica, ni en els centenars de portals de transparència estrenats durant l'any passat per complir amb la llei, ni els milers de fitxers de dades obertes si no exercim el nostre dret a saber.