La majoria d’entitats ecologistes catalanes fa vuit anys que demana la restitució del Departament de Medi Ambient, que l’expresident Artur Mas va suprimir per satisfer interessos industrials i urbanístics.  Així, el 2010, a la fi, l’hereu polític de Jordi Pujol va culminar un anhel de partit i va desballestar Medi Ambient repartint-ne les competències entre Agricultura i Territori, els departaments que més problemes havien tingut amb la conselleria verda. Com és lògic, uns departaments hostils amb la gestió del patrimoni natural no es convertirien en els seus defensors. Els fets confirmen abastament que Territori i Agricultura han anteposat les infraestructures i la industrialització a la salvaguarda del medi ambient. 

A més, el procés, atiat per l’auge de l’independentisme, juntament amb la crisi del 2008, van relegar tota iniciativa aliena a la principal voluntat popular a un segon o tercer pla. Mentrestant, l’opinió pública s’ha mostrat, en el millor dels casos, indiferent davant la minva de les polítiques mediambientals. Això també s’explica pel fet de patir anys de manca de conscienciació ecològica provinent de les administracions públiques. I, per reblar el clau, la paràlisi de les institucions de govern a causa de l’aplicació de l’article 155 ha dificultat encara més la recuperació de la gestió mediambiental.

Aquests canvis i contratemps han accelerat la degradació del patrimoni natural, el que suposa un endarreriment notable respecte altres països i un fre per a l’economia ecològica. Avui dia, Catalunya no està a l’alçada de les nacions que lluiten amb eficiència contra el canvi climàtic, la pèrdua de biodiversitat, la dependència envers els combustibles fòssils, la gestió racional dels residus, la contaminació atmosfèrica i dels aqüífers, entre altres. Catalunya no està alineada amb els membres de la Unió Europea, els quals estan sotmesos a les directives que emanen del Comissari de Medi Ambient i que impulsa l’Agència Europea de Medi Ambient. Fins i tot, el govern d’Espanya disposa d’un flamant i progressista Ministeri per a la Transició Ecològica.

Davant d’aquesta situació retrògrada, que amenaça l’esdevenidor immediat, una quarantena de col·lectius ecologistes i de defensa del territori, el passat 5 de juny, van lliurar al president Joaquim Torra un manifest en què demanen la transversalitat de les polítiques mediambientals en tota l’acció del govern català. I, per tal de dur a terme aquesta reorientació, exigeixen una nova Conselleria de Medi Ambient amb més pes polític. De moment, Esquerra Republicana i En Comú Podem s’ha mostrat favorables a la demanda ecologista.

No oblidem que el medi ambient s’ha convertit en un dels principals reptes internacionals, vist l’efecte que el model de desenvolupament neoliberal té en les economies, la salut pública i els ecosistemes. A la societat catalana no se li poden negar els models alternatius que garanteixen sostenibilitat i que no cauen en els errors que van provocar la crisi que encara arrosseguem.