Sempre m’ha provocat una mena d’angúnia veure com alguns babaus de casa nostra van a les manifestacions amb una estelada en una mà i la “ikurriña” a l’altra. A què hi treu cap, em pregunto?. És que tenim alguna mena d’agermanament amb el País Basc, potser? Per molt que hi dono tombs mai no he pogut aconseguir trobar un motiu que em pugui fer entendre que bascos i catalans tenim alguna cosa a veure.

Certament la imatge d’aquell 4 de febrer de 1939 del lehendakari José Antonio Aguirre i del president de Catalunya, Lluís Companys, travessant els Pirineus, camí de l’exili, podria servir per justificar aquest agermanament d’ambdues banderes però ha plogut molt d’aleshores ençà i, si fem un repàs de l’etapa democràtica, no trobarem cap excusa que justifiqui aquesta mena d’entusiasme d’alguns catalans vers el País Basc. Podeu repassar totes les actes del Congrés espanyol i també les del Senat i comprovareu que els bascos, contràriament als representants catalans, van a la seva. I si amb aquest anar a la seva, han d’anar contra els interessos catalans, doncs cap problema, s’hi llencen de cap i punt. No és que hi tingui res a dir. És més, crec que és el que, justament, haurien de fer els nostres representants polítics, però, aleshores, per què aquest enlluernament?

Si fins i tot ells, que tenen un concert econòmic que els fa econòmicament independents, s’hi posen de cul quan nosaltres demanem una agència tributària pròpia que és, justament allò que ells ja tenen des de fa anys i panys! Per què els bascos tenen un concert econòmic i els catalans no el poden tenir? Com es menja això?. La història ens diu que els bascos tenen aquest concert gràcies a tres guerres carlines, gràcies al dictador Franco que va preservar els furs a la “Fidelísima Navarra”, gràcies a la disposició addicional tercera de la LOAPA que es va aprovar a darrera hora i, per què ens hem d’enganyar, gràcies a què ETA va posar un bon grapat d’assassinats damunt de la taula de negociacions. El debat no és si Euskadi ha de deixar de tenir un concert econòmic tan desastrosament dissenyat que fa que, alguns anys, Catalunya hagi de posar-hi diners. El debat és que, precisament, no hi ha d’haver debat. Catalunya exigeix poder gestionar els seus diners, malgrat mai no hem tingut, ni hem volgut tenir, ni ETA ni Franco.