Cometrem un error si analitzem Donald Trump només des de la psicologia. Certament, es tracta d’un personatge excèntric, histriònic, capriciós, violent, narcisista i probablement sociopàtic. Però el problema que afronta el món civilitzat no és de caràcter psicològic i temporal (“hi ha hagut mala sort, tenim un boig a la Casa Blanca, ja passarà”), sinó polític i estructural. Darrere de Trump hi ha un programa articulat i perfectament organitzat a escala global que té com a objectiu prioritari el desmuntatge de la democràcia parlamentària liberal des de dins, i que utilitza el caos com a mètode, trencant les normes des del propi govern I fent allò inimaginable precisament perquè és inimaginable.

Sembrar el caos, destruir les normes, exacerbar els baixos instints de la població a través de l’algoritme i sotmetre les democràcies (començant per la dels EUA) a una mena de doctrina del xoc permanent fins a rebentar-les per dins. Aquesta és l’estratègia i és molt difícil de combatre pels demòcrates, que, en la mesura que només saben viure aferrats a la norma i a les formes, acaben competint amb les dues mans lligades a l’esquena i es veuen superats per una successió d’esdeveniments i fets consumats que els exposa davant la població com a impotents i inoperants, la qual cosa, en forma de bucle maligne, reforça encara més l’agressor inicial, percebut com a guanyador inevitable.

Aquest moviment i aquesta estratègia, ideats i impulsats per Steve Bannon –cerquin “Breitbart Embassy” a Google i vagin estirant el fil–, han trobat en Trump el líder ideal per la seva absència de filtres, però són aquí per quedar-se i tenen aliats entre nosaltres, dins d’Europa. Són els partits polítics d’ultradreta que l’administració nord-americana es compromet explícitament a ajudar en el document National Security Strategy de Novembre de 2025. Cadascun amb el seu estil i característiques nacionals, aquests partits són aquí per corcar els principis fonamentals de l’Europa post Segona Guerra Mundial, que amb dificultats i contradiccions hem pogut defensar i mantenir: pluralisme, democràcia parlamentària, estat del benestar, pau, cooperació i respecte al dret internacional. La situació no és cap broma.