
ARA A PORTADA
-
-
Front comú de Catalunya i el País Basc per aconseguir l'oficialitat de les llengües a Europa Lluís Girona Boffi
-
-
Cristóbal Montoro i vuit més: la llista de ministres imputats de José María Aznar Lluís Girona Boffi
-
Montoro es dona de baixa del PP després de ser acusat de beneficiar empreses gasistes quan era ministre Redacció

- Pep Martí i Vallverdú
- Redactor de Política a Nació
Les converses per aprovar els comptes públics de la Generalitat topen amb impediments. El PSC s'ha fet fort en les infraestructures, des del Prat al projecte del Hard Rock, però és el Quart Cinturó el que sembla el punt més crucial. Aquest dilluns, ja a la vesprada, ERC s'obria a estudiar la Ronda Nord en una obertura dramàtica per desbloquejar els pressupostos d'una vegada. Com ha canviat la política catalana en poc temps! De la majoria independentista amb la qual es va començar a governar la legislatura, s'ha passat a un escenari en què és el PSC la força que actua com a veritable carril central de la política catalana. Una realitat que hauria de fer madurar una mica el conjunt del sobiranisme.
El president Pere Aragonès ha mobilitzat el Consell de Diàleg Social per posar pressió al PSC. Però els agents socials, especialment els empresaris, han pressionat també el Govern. En algun cas, el de Foment del Treball, les coincidències amb les exigències del PSC són molt acusades. L'alternativa a aprovar els comptes és la pròrroga. No és un escenari terrorífic, però en l'actual situació de crisi i estabilitat incerta, hauria de ser una hipòtesi descartada.
No ens enganyem. Uns pressupostos aprovats justifiquen la continuïtat d'un executiu, com s'ha escenificat recentment al Congrés. Un Govern en clara minoria (33 escons) que no pot aprovar uns comptes està molt tocat. L'autoritat del president també està en joc. ERC té ara mateix molt poc marge de maniobra i l'obertura de les darreres hores respecte a la Ronda Nord així ho indica.
Potser els republicans haurien d'haver vinculat pressupostos espanyols amb catalans per preservar una bona carta a la mà. Potser haguessin hagut de collar més Sánchez al Congrés. Però potser ho tenia difícil, així que el president espanyol va cedir en la reforma d'un codi penal que, així com ha obert molts interrogants, ha millorat la situació d'alguns dels exiliats i ha desfermat una veritable onada d'histèria a l'Espanya profunda. Sánchez, que no pot evitar sovint un tic prepotent, tampoc va sobrat de marge.
Però el PSC tampoc. Tot i sentir-se fort ara a la taula de pòquer, amb la sensació -potser- que té el poder a la Generalitat a tocar, Illa tampoc pot caure en la prepotència. Si una cosa ha demostrat la política catalana els darrers anys és que, amb l'actual fragmentació al Parlament, ningú -tampoc el PSC- pot abusar de la seva força i el joc es basa en un equilibri no pas de força sinó de febleses. La lliçó del moment és que si el sobiranisme ha caigut en tacticismes, també des del primer partit de l'oposició es juga -avui ho hem vist en el front municipal- a la maniobra de curta volada.
Nascut a Barcelona el 1964, forma part de Nació des del 2015. Llicenciat en Filosofia i Lletres (Història Contemporània) per la UAB. Va estar molts anys al setmanari El Triangle, on va escriure bastant sobre temes d'Església. Abans, havia treballat a l'Arxiu Central del Departament de Governació. Ha escrit una biografia d'Antonio Maura (Ediciones B), una de breu de Josep Tarradellas (Fundació Irla), una història del Club d'Amics de la Unesco de Barcelona i un recull d'entrevistes fetes a Nació (Catalunya, cap on vas?). El darrer llibre ha estat Els que manen, amb Miquel Macià, sobre 50 nissagues catalanes amb poder.
Alta Newsletter
Iniciar sessió
No tens compte a Nació?
Crea'n un gratisCrear compte
Periodisme en català, gràcies a una comunitat de gent com tu
Recuperar contrasenya
Introdueix l’adreça de correu electrònic amb la qual accedeixes habitualment i t’enviarem una nova clau d’accés.