Després de l’agonia de la investidura catalana, mirem de resumir en poques paraules com està la possibilitat de formar govern a Espanya. Més enllà de grups nous i vells, tenim 4 grans partits que se situen i reconeixen en l’eix ideològic clàssic de dretes i esquerres. A la dreta hi trobem el PP, al centredreta Ciutadans, al centreesquerra el PSOE i a l’esquerra, Podem i aliats.

Aquests partits han expressat incompatibilitats ideològiques a l’hora de pactar, on es veu clarament que l’eix esquerra/dreta prima del tot sobre de l’eix nou/vell. Fixant-nos en el que diuen aquests dies, no pas abans de les eleccions, PP i C’s es declaren incompatibles amb Podem; el PSOE amb el PP, i Podem amb C’s i el PP. Així, els pactes possibles serien tres: el pacte de la dreta PP-C’s, el pacte del centre C’S-PSOE o el pacte de l’esquerra PSOE-Podem.

I com és que cap d’aquestes tres combinacions suma? És que ens hem deixat de comentar un fet molt rellevant: PP, C’s i PSOE es declaren incompatibles amb els independentistes. Això que sembla tant lògic és, però, una novetat. Sempre hi ha hagut un nombre de diputats perifèrics, sobretot catalans, però aquests no estaven immersos en un procés d’independència. Parlem dels 19 diputats independentistes, 17 catalans i 2 de bascos. Aquests són els que impossibiliten que es facin majories tant a la dreta, com a l’esquerra com al centre. Quan no hi havia el procés català, CiU no tenia problemes per donar suport a investidures del PP o del PSOE, ni ERC a les del PSOE. És per tant, el creixement de l’independentisme i no pas la fi del bipartidisme, el principal obstacle per sumar majories.

Tal com estan les coses, una opció d’investidura que s’entreveu és un pacte PSOE i C’s amb l’abstenció d’un PP corcat per la corrupció.

La possibilitat d’un govern entre PSOE, Podem, IU i Compromís seria ideològicament coherent, però només seria possible amb l’abstenció dels independentistes, de qui el PSOE ja ha dit que no en vol saber res. Aquest govern d’esquerres podria beneficiar a la pràctica l’independentisme, ja que veuria relaxat el front judicial al govern català, però seria un bon maldecap per En Comú-Podem. Se sentiria còmode en un govern de Pedro Sánchez que a més de no oferir ni un referèndum ni reformes federals substantives, hauria de tenir com a principal missió mantenir la “unitat nacional”?

En definitiva, o el PP s’absté en un pacte dels partits centristes, o eleccions al juny, amb una bona dosi de probabilitat que tot tornés a quedar igual...