Sense cap tipus d’embut els nostres governants parlen de les estructures d’estat que van construint per al dia després de la consulta. Entenc que en la seva perspectiva, que pot ser la majoritària si hi sumem CDC, part d’UDC, ERC i les CUP, parlar sobre això és una empenta més als indecisos, que no són pocs, per al dia en què es pregunti a la gent què vol al respecte. Tanmateix, per la mateixa seqüència temporal que acabo de descriure, no sembla que construir-les ara sigui el més correcte des del punt de vista de la legitimitat democràtica que tant s’està invocant enfront la legalitat vigent.

Ara mateix no sabem quin serà el resultat de la consulta (per no saber, quasi bé no podem afirmar sense dubtes que es pugui fer, i fins i tot hi ha qui nega la possibilitat de forma categòrica); la història ens diu, però, que en general qui convoca la població a respondre a una pregunta ho fa per obtenir-ne un “sí” (en el nostre cas, un “sí-sí”). De fet, podríem dir que insulta aquesta mateixa voluntat el fet de donar-ne per descomptat que es decantarà per allò que pretén qui ens convoca.

En el millor dels casos hauríem de dir que tot i no saber-lo, el podem pressuposar, i que anem guanyant temps per al dia després. Però, i si no fos així?, ¿i si feta la consulta no fos el resultat, al menys no encara, el que els independentistes vulguin? S’hauria fet, per sobre del que la llei permet, un frívol ús dels recursos públics en favor d’un no res, i s’hauria generat, per sobre del que molts vulguin, la frustració més palesa dels desitjos dels qui, desitjant la independència, en qualsevol cas no serien pocs.

El procés ha d'ésser escrupolosament exemplar, i no crec que aquesta construcció anticipada d’estructures d’estat sigui la millor manera d’atreure els demòcrates originàriament no independentistes i cada cop més favorables de dir sí a les dues preguntes de la consulta. Més aviat crec que es tracta d’un risc innecessari, aquesta al·lusió constant a estar-hi treballant, perquè pot provocar el rebuig de qui pensi que és prescindible el seu parer, de qui cregui que es dona per descomptat el resultat del que sols pot ser respectuosa indagació d’una íntima i mai del tot sabuda llibertat de decidir.