L'Ibex 35, propietari directe (via endeutament) i indirecte (via inversió publicitària) dels grans mitjans de comunicació d'Espanya, ha decidit que ara toca Albert Rivera. El telefonista (sic) del club de les cotitzades ha passat la consigna i diaris, ràdios i televisions s'han afegit a la promoció del nostre petit Lerroux, candidat in pectore a la Moncloa a les eleccions de la tardor.

Diria que els amos d'Espanya han encertat el diagnòstic. El cabreig social és monumental i moltíssima gent té ganes d'etzibar una coça al tauler de joc. I tot i que Podemos està fent esforços ben visibles per centrar-se i resultar menys agressiu, l'establishment veu en els nois de Pablo Iglesias un perill de desestabilització massa gran. Cal, doncs, dividir el vot del cabreig oferint a la gent una opció política que també cotitzi en el mercat de la novetat i la regeneració però que sigui més controlable que Podemos.

El bombardeig ha estat tan intensiu des de la tornada de les vacances de Nadal, que els sondeigs d'opinió ja mostren Albert Rivera com a quart home i pujant a gran velocitat. Una correspondència tan immediata entre pressió mediàtica i intenció de vot no s'havia vist en molt de temps (cal recordar que Podemos es fa un lloc per ell mateix i des de les xarxes socials, i l'estrellat mediàtic de Pablo Iglesias és posterior; la prova és que la nit de les europees la majoria es preguntava qui coi eren aquests que havien tret un milió de vots). I és que hi ha tanta gent orfe de vot que ara mateix és relativament fàcil col·locar una mercaderia nova. Si es disposa dels mitjans, és clar. Fa un any a Espanya hi havia PP i PSOE. Ara hi ha PP, PSOE, Podemos i Ciudadanos. Dos actors polítics nous en dotze mesos en el país del bipartidisme, Déu n'hi do.

I a Catalunya, què? Estabilitat dins de la revolució. Podemos treu el cap a les enquestes i Ciutadans millora resultats, sí, però no penetren, ni de lluny, al nivell que ho fan a Espanya. I la suma dels partits proindependència es manté al voltant dels 74 escons actuals en totes les enquestes. Què passa, que a Catalunya no hi ha cabreig? Sí, sí que n'hi ha, però fa temps que una part molt important de la societat catalana va passar del cabreig sideral al projecte concret, i possiblement per aquest motiu es mostra tan resistent al tsunami mediàtic de Podemos i Ciudadanos. Aquesta és la principal fortalesa del procés: ha superat la fase de la indignació i s'ha convertit en una decisió. És la meva impressió, i em fa l'efecte que el 24 de maig començarem a certificar-ho en vots.