Ahir, la Presidenta autoproclamada de Bolívia, Jeanine Áñez, va entrar al Palau de Govern amb la Biblia a la mà, dirigint-se a la població va aixecar-la i va dir «esto es Bolivia». Paral•lalament es cremaven whiphalas -la bandera indíena-, s'agredien càrrecs institucionals i del govern d'Evo Morales, s'ha reprimit la gent que es manifestava en contra del nou executiu... Avui mateix diferents periodistes han denunciat insults, seguiments i infàmies, també amenaces per informar i se'ls han fet acusacions de sedició.

Força mitjans neguen el cop, d'altres no l'anomenen i parlen de revolta ciutadana, de renúncia per pressió. El focus sobre Evo Morales ha estat des de la seva elecció, un president que ha creat polèmiques i, sobretot, ha estat qüestionat pels resultats de els darrers comicis. La manera com s'han fet les eleccions d'octubre a Bolívia han estat discutides i fruit de tot plegat són els darrers esdeveniments.

Aquest qüestionament venia avalat per un informe de la missió d'observació de l'Organització d'Estats Americans (OEA) en el que afirmava "la seva profunda preocupació i sorpresa pel canvi dràstic i difícil d'explicar en la tendència dels resultats preliminars revelats després del tancament de les enquestes". Aquest informe es basava en un primer recompte ràpid -Bolívia té dos nivells de recompte, aquest és el primer i el legalment reconegut és el segon-.

El Center For Economic And Policy Research (CEPR), un think tank amb seu a Washington- va elaborar un altre informe sobre els resultats electorals a Bolívia del passat 20 d'octubre i no va trobar, en l'informe de la OEA cap prova que mostrés el fonament del dubte plantejat, així com de la recomanació feta de realitzar una segona volta com a millor opció. En el seu informe el CEPR afirma que «els resultats de la Transmissió de Resultats Electorals Preliminars no resulten difícils de justificar ni "inusuals", com assenyala l'OEA, sinó que "la bretxa entre Morales i la Mesa es va ampliar continuadament a mesura que avançava el procés de recompte".

Així, l'informe va donar arguments a l'oposició a Morales que ha protagonitzat, malgrat la negació, un cop d'estat violent i avalat per militars i els Estats Units. Morales ha tingut un discurs indigenista i d'esquerres, però així i tot no ha cobert les expectatives de molts sectors. Ha estat un president discutit; es pot no estar d'acord amb la seva gestió, però el que és inqüestionable és que Bolívia ha sofert un cop d'Estat.

Evo Morales no va renunciar per pròpia iniciativa, ni per pressions ciutadanes sinó per l'amenaça militar. El seu exili a Mèxic ha estat després que la policia i les forces armades bolivianes van suggerir públicament la renúncia del president. Luis Fernando Camacho, un dels líders de les protestes, forma part de l'elit econòmica boliviana. Es tracta d'un empresari ultraconservador i fervent catòlic que en entrar al Palau presidencial s'agenollà davant la Bíblia i la bandera. D'ell elogien la virilitat i ja es coneix com «el Bolsonaro bolivià». Janine Añez, la nova presidenta, conservadora i religiosa, ha estat denunciada pel seu racisme i ha format un govern amb membres destacats de l'elit empresarial. Brasil i els Estats Units van ser els primers a reconèixer-la com a presidenta de Bolívia.

Es considera que Bolívia té uns 21 milions de tones de liti, un 70% de les reserves mundials i això desferma els interessos internacionals. En serio que no és un cop d'estat?