En pocs dies hem assistit a diversos fets que podrien semblar inconnexes. A França, la policia deté Josu Ternera i quan el jutge el posa en llibertat perquè no veu cap motiu per a la presó provisional, l'estat espanyol recupera tres delictes de terrorisme comesos presumptament per l'excap etarra als 1980 i envia tres euroordres de detenció (tres! Que no quedi dubte), que es fan efectives automàticament pels acords de lluita antiterrorista. A la presó. No fos cas que comparéssim maneres d'aplicar la preventiva.

Un cop acabat el judici, els líders independentistes demanen ser posats en llibertat. La decisió judicial triga una setmana. Ara ja no hi ha pressa. Continuaran a presó i ho sabem a través d'una interlocutòria en la qual bàsicament es critica al Grup de treball sobre detencions arbitràries de l'ONU. Que poca cosa deu saber sobre detencions arbitràries. No fos cas que algú li digués a l'Estat que està vulnerant drets i aquest en fes cas.

La mateixa setmana un dels jutges que ha de decidir sobre els delictes de rebel·lió, sedició i malversació, diu en una xerrada a Ceuta que la sentència serà al setembre o a l'octubre. Però que també podria ser abans. Però que ja veurem. Perquè el més important per al Suprem i per l'Estat és que s'entengui que qui mana són ells. Que no només administren justícia (normal) sinó que administren el temps a voluntat. Que passarà el que ells vulguin, quan ells vulguin, com ells vulguin. I no demanis explicacions, que això és anar en contra de l'estat de dret.

Aquests tres exemples són noves peces que construeixen una realitat: la sentència d'aquest judici no serà només una resolució judicial. Serà un missatge. Un avís a navegants. El punt de partida i clau de volta del nou edifici de l'estat espanyol. Tenen por. Si no hi ha rebel·lió, com deia el jurista Enrique Gimbernat al 30 minuts magnific dirigit per Ariadna Oltra i Sara Segarra que servia de resum de les 52 jornades de judici, serà un desastre. En paraules seves: "Es que si esto no se castiga, tendríamos un referéndum un año sí y otro también".

I jo em pregunto, i quin problema hi ha en fer un referèndum cada any? Fem-lo, sobre el que calgui. Sempre que sigui per defensar drets i llibertats hi estaré a favor. O de què tenen por? Perquè la por també és un dels nuclis del judici. I havent estat al Suprem durant el procés la vaig palpar aquesta por. Per part de la mateixa institució. La por a allò desconegut i aliè. Al canvi. A saber la veritat.

Perquè aquí hi ha el quid de la qüestió. Aquesta sentència serà un missatge per a tots els espanyols: "Aquí hi ha coses de les quals no es pot parlar". No serà una sentència, serà un missatge. I això no és novetat. Però planteja una qüestió: Quin és el missatge de tornada que volen donar les institiucions catalanes?

De moment el missatge, en general, és: esperem. Esperar i a veure que. Esperar i deixar que l'Estat faci el seu camí. El missatge que han donat les nostres institucions és "us donem un marge". No m'hi fico. El moment és molt complicat.

Però mirem al futur. El missatge de tornada de les institucions catalanes ha de ser "som el bastió dels drets i les llibertats". El que cal és que la societat catalana entengui que des del Parlament, la Generalitat, els ajuntaments, es defensarà el bé comú. I per tant cal promulgar i aplicar lleis que previnguin la injustícia. Acabem amb els desnonaments, garantim l'accés a l'habitatge, revertim la precarització de la sanitat i l'educació, salvem tota persona abandonada al mar, combatem la corrupció sense excuses, fem del feminisme l'eix vertebrador. I encara més, el preu a pagar ha de ser apostar-ho tot.

Perquè sóc conscient que fins ara, quan s'ha intentat exercir una sobirania en aquest sentit, sempre hi ha hagut un recurs, un topall, un Constitucional que s'hi ha girat en contra. Com l'1-O, el dia en què exercíem el dret a l'autodeterminació. I com l'1-O el missatge ha de ser: els drets fonamentals estan per sobre de tribunals polititzats. Estimats representants polítics, ho volem tot, la justícia no es negocia. Feu la feina i penseu que de vosaltres en depèn la Catalunya del futur. I la volem rica i plena. De drets i llibertats. I si no, que en vinguin uns altres.