Benvolguda Presidenta Claudia Sheinbaum. Benvinguda a Barcelona, benvinguda als Països Catalans.

La rebem com a poble amb una llarga tradició de compromís amb les lluites d’alliberament arreu del món. El poble català és un poble que s’ha mobilitzat històricament pels seus drets i llibertats, però també pels drets i llibertats de tots els pobles del món, entenent-los com a part d’una lluita global per la llibertat.

Portem l’internacionalisme al cor i al puny: des de les brigades internacionals que van ajudar-nos a lluitar contra el feixisme el segle passat —lluita que va portar molts catalans a l’exili al seu país—  fins a les mobilitzacions recents contra la guerra, des del suport sostingut a Palestina i al Sàhara, fins a les relacions de fraternitat amb altres pobles en lluita com el basc, el gallec, el kurd o el veneçolà. Som també un poble que ha vist i veurà sortir flotilles solidàries cap a Gaza o Cuba, que ha omplert els carrers, les universitats i els estadis contra el genocidi, a favor dels drets de les persones migrades i que ha defensat, de manera persistent, la sobirania dels pobles com a principi irrenunciable.

I és que aquesta vocació internacionalista no és aliena a la nostra pròpia realitat: els Països Catalans som una nació sense estat que lluita per la seva autodeterminació, per la supervivència de la seva llengua i cultura, i per la capacitat de decidir lliurement el seu futur polític. Aquesta experiència de lluita i resistència ens fa especialment sensibles davant les dinàmiques d’opressió, dominació i negació de drets que pateixen altres pobles del món.

Venim també d’una tradició popular de rebuig al militarisme. El referèndum adulterat sobre l’OTAN que l’Estat va imposar el 1986, va expressar clarament la voluntat del nostre poble de no formar part d’aquesta aliança militar al servei de l’imperialisme estatunidenc. El moviment d’insubmissió contra el servei militar obligatori va ser una de les expressions més potents de desobediència civil i de compromís amb la pau a Europa. Aquest llegat continua viu avui en les lluites contra la militarització del territori, contra la presència de l’exèrcit espanyol en espais educatius o contra la subordinació de l’economia als interessos de la indústria de guerra.

És des d’aquest bagatge que volem compartir amb vostè algunes reflexions que tenen molt a veure amb el que aquests dies discutiran a Barcelona. Ens resulta positiu que, en un context global d’escalada autoritària i militarista, s’obrin espais de trobada per defensar la pau, el multilateralisme i els drets dels pobles. Nosaltres, l’Esquerra Independentista dels Països Catalans, participem d’espais de defensa de la pau des dels nostres inicis. Tanmateix, aquests dies no podem participar en aquesta trobada perquè creiem fermament que qualsevol aposta real per la pau que s’origini des de l’Estat espanyol ha d’afrontar amb honestedat les seves pròpies contradiccions.

En aquest sentit, considerem que la permanència del Regne d’Espanya a l’OTAN és incompatible amb una política internacional orientada a la pau. L’OTAN no és una estructura neutral ni defensiva, sinó una aliança militar al servei d’uns interessos geopolítics que han contribuït de manera directa a l’escalada de conflictes, a la vulneració sistemàtica del dret internacional i la sobirania dels pobles i a l’espoli violent i il·legítim de recursos arreu del món. No es pot construir un discurs de pau mentre es participa activament en una arquitectura de guerra.

De la mateixa manera, la negació del dret d’autodeterminació dels pobles dins l’Estat espanyol constitueix una altra contradicció de fons. No hi pot haver una aposta coherent per la resolució democràtica dels conflictes a escala internacional mentre es nega aquest mateix principi a pobles com el català. La pau no és només l’absència de guerra: és també el reconeixement efectiu dels drets col·lectius dels pobles, l’exercici de la seva sobirania i la possibilitat de decidir lliurement el seu futur.

Aquestes contradiccions no són menors ni conjunturals. Formen part d’una estructura estatal que, malgrat determinats posicionaments discursius, continua plenament integrada en el bloc atlantista i manté com a pilar inalterable la negació sistemàtica de drets nacionals, socials i polítics.

Com segurament ja sap, l’arquitectura actual de l’Estat espanyol es va consagrar amb la Constitució espanyola del 1978, una constitució que no trencava amb el règim feixista de Franco i que es basava en la submissió política, econòmica, cultural i social de les nacions que, com la catalana, es troben forçosament sotmeses al Regne d’Espanya. Aquesta Constitució ens impedeix disposar de les eines de sobirania que tots els pobles mereixen i necessiten per abordar el seu present i el seu futur. És per això que els catalans i catalanes hem sostingut històricament i des de fa segles una voluntat clara a favor de la independència nacional del nostre país. Una voluntat, que com no pot ser de cap altra manera es construeix amb catalans i catalanes nascuts arreu del món, alguns, també a la seva terra.

Especialment rellevant va ser el Referèndum que vam celebrar, desobeint l’Estat, el passat 1 d’octubre de 2017. En aquell referèndum d’autodeterminació, milions de ciutadans van expressar democràticament la seva voluntat de fundar una República Catalana de drets i llibertats per a tothom. La resposta de l’Estat va ser la violència contra els votants, la repressió contra els líders polítics i socials del moviment independentista, i la suspensió de la poca autonomia de la que gaudeix Catalunya, dissolent-ne el Parlament i sotmetent la voluntat democràtica popular als interessos de l’Estat i del gran capital.

D’això aviat en farà 10 anys, però el poble català és un poble tossut i que no es deixa vèncer fàcilment. Avui seguim somiant i treballant activament per aconseguir la independència a través de la ruptura democràtica amb un Estat que no ens vol tal com som. Que vol de nosaltres un poble dòcil i sotmès, convertint el nostre país en una colònia al servei dels interessos econòmics del capital internacional, amb infraestructures i serveis públics obsolets, infrafinançats i tensionats que condemnen els treballadors del país al patiment diari, denigrant la nostra llengua i la nostra cultura i arrabassant-nos qualsevol capacitat d'exercir sobirania.

Des de la nostra organització política, la CUP, però també des del nostre moviment polític històric, l’Esquerra Independentista, entenem que la construcció de la pau passa necessàriament per l’enfortiment de la sobirania popular, per la ruptura amb les estructures militars imperialistes, i per la solidaritat activa i efectiva entre pobles. La nostra aposta és clara: contribuir a un món de pobles lliures a través de l’exercici de la nostra pròpia autodeterminació i des d’un compromís ferm amb l’antiimperialisme.

Esperem que la vostra estada als Països Catalans sigui també una oportunitat per conèixer de prop aquesta realitat i per establir complicitats sinceres amb un poble que vol ser actor polític ple en l’escena internacional. Construir la pau vol dir assumir riscos, qüestionar discursos i aliances i situar la justícia i la llibertat dels pobles al centre. En aquest camí, el poble català hi vol ser i hi serà.