Al món dels mitjans de comunicació arriba l'època més divertida de l'any. Al volum habitual d'informació diària que gestionen la ràdio i la televisió se li afegeix una ingent rumorologia d'anades i vingudes que impliquen als professionals del sector. Aquests dies tothom s'afanya a aclarir la gran incògnita. Qui farà què a partir del mes de setembre? Una equació mediàtica de tercer grau només apta per a avançats en l'art de l'especulació i especialistes en vodevils laborals.

Cada any, quan això passa, em ve al cap un dels millors títols que ha portat mai un programa de ràdio, No ho diguis a ningú. Amb aquest nom excels, l'espai esportiu d'en Jordi Basté a la Catalunya Ràdio de finals dels 90 resumia un fenomen que va molt més enllà del seu gènere. Les informacions caçades al vol, les notícies sorgides de fonts difuses, les intoxicacions intencionades amb què han de bregar els periodistes esportius són extrapolables a les enraonies que aquestes setmanes circulen en l'àmbit de la comunicació.

Són dies de mil i una històries de caps que roden i de nous culs que s'acomoden a vells trons. Possibilitats que coixegen i incidències sense fonament. Cal una dosi extra de serenitat per a un treballador dels mitjans quan sap que, en qüestió d'hores, tot podria canviar. Al matí estàs renovat en el teu lloc de treball, a la tarda ets el gran fitxatge de la competència i, finalment, al vespre pots trobar-te portant currículums als xiringuitos de la Barceloneta. Al mateix temps, resulta difícil enfundar-se un impermeable mental per repel·lir les brames, intrigues i tafaneries que afecten la resta del col·lectiu. Ara bé, quan un rum-rum arriba acompanyat de l'imperatiu "no ho diguis a ningú", tinguem per cert que allò ja ho sap tothom.

Amb l'experiència que donen els anys, s'arriba a la conclusió que només hi ha una actitud possible per no malbaratar més neurones de les necessàries en aquests tràfecs tan propis de la ràdio i la televisió. La millor opció és asseure's –fins i tot ajeure's còmodament- i gaudir de l'espectacle. Al capdavall, el pas de les temporades ha deixat palès que qui menys parla, qui manté un perfil baix i discret, és qui, de debò, més en sap de tot plegat. I aquests sí que no ho diran a ningú.