En temps de pelotazos, de Gürtels, de corrupcions macarròniques, del a por ellos i el Más dura serà la caída, és una humiliació indigna que algú pugui acabar, amb una celeritat sorprenent, a la presó per les seves idees. En un estat on la FAES segueix dictant sentència, on surt més a compte ser ultra que somiador, ara que qualsevol pot ser perseguit o detingut per les seves idees polítiques –legítimes, no ho oblidéssim–, no podem restar en silenci a l'hora de denunciar la persecució de la mesa del Parlament, del Govern legítim de Catalunya i de tothom qui pensa diferent i que podria ser engarjolat sense les mínimes garanties que dicta l'ètica. O serem còmplices d'una desraó democràtica sense precedents.

El curs polític, i més durant un darrer mes d'intensitat excepcional, ha servit per constatar que el govern català sabia a què s'exposava quan es presentava a les eleccions del 27-S, i que es va presentar amb un programa que ha intentat complir. També, que ho ha volgut amb escrupolositat, tant pel que fa al factor social, com al polític, com al cívic. Ho demostra com, des de l'1-O, les passes han estat mesurades i, segons qui ho qualifiqui, lentes. Ara bé: des del sobiranisme, ningú podrà acusar al govern de defallir en la defensa ferma i pacífica de les seves propostes.
 
Pel que fa al Govern, no hi ha hagut engany: rigorosos en la utopia, transparents en els objectius. Un executiu que ha entomat els cops d'un Estat que ha renunciat a fer política per deixar pas a la venjança. Un govern que no s'ha cansat de dir i de repetir que és impossible aconseguir res per mitjà de la força. Un govern que ha apostat, costi el que costi, per la radicalitat del pacifisme, per la fermesa, per fer ús de la raó quan cal defensar idees i vots. Un govern que ha arriscat fins al final, i que ho ha fet de debò, sense trampes. Que no ha fallat als seus electors, malgrat saber quin preu podien pagar.
 
Aquest dijous, declararan al Suprem homes i dones plens de dignitat, de solidaritat i de coherència, i ho faran per no haver estat una simple comparsa. Homes i dones que només han volgut ser súbdits de la veu de la gent que els va votar i que, per tant, han actuat en conseqüència, sempre des de les coordenades que marca l'enteniment. Oh, gran miracle en temps de disbauxa democràtica.

Per això, més enllà de totes les improvisacions que hi ha hagut, i malgrat tots els errors, que com en tota obra humana hi són, ningú no podrà negar que tenim un Govern que ha arriscat amb l'objectiu de sumar, d'eixamplar horitzons i de veure-hi més clar. I això ningú mai no els hi podrà retreure, encara que aquest dijous pugui acabar sent un dia tan funest per la democràcia com el dia en què els Jordis van entrar a la presó. Homes i dones que s'ho juguen tot d'aquesta manera mereixen que els fem costat, sobretot ara que la repressió s'ha convertit en un dogma de fe d'aquells qui ja no atenen a raons.