Des de fa un temps han augmentat els discursos d'odi de la dreta i l'extrema dreta espanyola i catalana que assenyalen directament al migrant com el causant de totes les frustracions i "mals" que pateix la majoria treballadora, i als quals el PSOE i Sumar no estan donant resposta de manera efectiva.
L'estratègia dels reaccionaris és perversa, instrumentalitzen problemàtiques reals com l'habitatge, el deteriorament dels serveis públics o els salaris, per a situar als estrangers com a caps de turc, i desviar l'atenció d'aquells que tenen la veritable responsabilitat en els patiments de la classe treballadora: polítiques neoliberals, entitats bancàries, fons voltor o mitjans de desinformació. I aquests discursos són especialment cruels quan van dirigits cap als nens i nenes menors que arriben sols al nostre país fugint de la pobresa o de la guerra.
Al drama que significa jugar-se la vida a la desesperada s'afegeix una arribada hostil per part d'unes institucions autonòmiques que en uns casos estan desbordades per falta de mitjans, i en d'altres perquè difonen pràctiques i discursos racistes que el que busquen és que ens oblidem que són només nens i nenes a la recerca d'una vida.
És aquesta criminalització de tot un col·lectiu, els "menas", juntament amb la normalització institucional, política i cultural de l'odi, la que obre la porta a la barbàrie, al racisme. I l'objectiu del racisme és sempre el mateix, ho era fa un segle i ho és ara: classificar les persones assumint que existeixen persones de primera i de segona. I de pas configurar un enemic extern que allunyi als treballadors de prendre consciència de classe i organitzar-se per a revertir els privilegis dels poderosos.
Aquesta normalització de la barbàrie es tradueix en la legitimació d'opcions polítiques d'extrema dreta al servei del capitalisme financer d'avui, com ho van ser del capitalisme colonial ahir. Són els valents amb els febles i els submisos amb els poderosos. L'Europa de les revolucions, d'on van sorgir idees com els drets humans, la llibertat, la igualtat o la fraternitat està deixant pas a una Europa on ja no només l'extrema dreta és una opció vàlida de vot, sinó que guanya en diferents punts del continent. I Catalunya i l'Estat espanyol no són una excepció.
No són 'menas', són nens, nenes i joves migrats sols, són només això i res més. Tancar la porta a aquests discursos racistes que estigmatitzen i deshumanitzen a un col·lectiu sencer ha de ser una obligació per a les esquerres, és una qüestió d'humanitat, de justícia social i de pragmatisme. Els drets humans han de tornar a ser la brúixola de tota política coherent amb els valors que defensem. Per això, és urgent derogar la llei mordassa o aprovar definitivament la ILP per a la regularització ja.
Si volem un futur de pau, prosperitat i benestar comú a Catalunya i a Europa, hem de ser capaços de transmetre-li a la societat que existeix una oportunitat real amb l'acolliment d'aquests nens i nenes. Només es necessita inversió en educació i formació perquè puguin tenir una vida igual a la de qualsevol altre nen o nena. A Catalunya són més els casos d'integració exitosa, així ho demostren les dades.