Aquest dimarts s'ha celebrat al Senat la conferència de presidents autonòmics, amb la presència solemne del rei, Mariano Rajoy i Soraya Sáenz de Santamaría. Amb una gran pompositat, tan pròpia de la Villa y Corte, Rajoy i Santamaría s'han omplert de bons propòsits per parlant-los de problemes demogràfics, del pagament de les pensions, del Brexit o del preu del petroli. Per un dia, els presidents autonòmics s'han sentit una mica Estat.

La trobada, instaurada per Zapatero durant l’època del "talante" i de l’"acataré", havia estat concebuda com una primera escenificació d’un model d’Estat més descentralitzat en què les comunitats autònomes, més enllà de tenir llei pròpia (el conegut com a self-rule) també tinguessin capacitat d’incidir en la presa de decisions del govern central (el shared-rule, característica imprescindible de qualsevol model federal).

Però no s'ha passat de les bones paraules i intencions. La conferència es va reunir per darrer cop l’octubre del 2012, i el fet que el sistema de finançament autonòmic caduqués el 2014 tampoc va ser motiu suficient per concretar una nova trobada. Tot el contrari. Durant els darrers anys, el govern del PP ha dut a terme el procés recentralitzador més sever -amb l’inestimable contribució del Tribunal Constitucional- des de la restauració de la democràcia, i ha portat als tribunals qualsevol llei aprovada per una comunitat autònoma que fos sospitosa d’envair alguna competència estatal. Entretant, el PSOE ha sucumbit al descafeïnament de la conferència. Fins al punt que el portaveu del PSOE al Senat, Vicente Álvarez Areces, ha censurat l'absència dels governs de Catalunya i Euskadi en la cimera tot advertint-los que la resta de comunitats autònomes "no toleraran" que resolguin els seus problemes de manera bilateral amb l'executiu central.

I amb tot això arribem al final del carrer. El model territorial i de finançament que els principals partits espanyols tenen al cap no deixa de ser un maquillatge de l’actual sistema, i qualsevol canvi substancial que es pugui arribar a presentar serà immediatament censurat per part d’aquells que se’n veuen més beneficiats en l’actualitat. Situats en aquest joc, doncs, de suma zero -en el qual les multilateralitats dilueixen els acords-, el govern català ha de continuar avançant en la seva línia estratègica i demostrar que les molles ja no ens alimenten. Seguim.