Mirem-ho així: bloquejar la situació i forçar noves eleccions no assegura que, després d'aquest moviment hipotètic, els partits independentistes tinguessin més vots dels obtinguts el 21-D i més força per exigir la llibertat dels dirigents empresonats i el retorn sense problemes dels consellers que són fora del país. L'únic rèdit que obtindria l'independentisme, en aquest escenari, seria el de posar en evidència -un cop més- la negativa del govern espanyol a qualsevol negociació que impliqui un reconeixement de la naturalesa política del conflicte; seria un rèdit escàs, perquè això ja se sap i un nou episodi de col·lapse institucional no serviria per alterar les posicions de la Unió Europea al respecte. Al contrari, el risc d'uns nous comicis és altíssim per als independentistes: possible pèrdua de l'actual majoria parlamentària a més de prolongació del 155 mentre repetim una campanya que seria difícil de justificar davant de les bases sobiranistes.  

Junts per Catalunya i ERC tenen ara una prioritat: fer govern i fer funcionar les institucions de la millor manera possible. Totes les alternatives a aquesta prioritat són molt pitjors. El que ara ve no serà el govern de la República sinó el govern d'una autonomia sota vigilància estricta, limitada en molts aspectes. No podem enganyar-nos. Tampoc haurien de fer-ho, per exemple, els redactors de la proposta de nou full de ruta de l'ANC, que semblen instal·lats en la lògica anterior a la DUI fallida i el 155. Quan els partits independentistes van acceptar presentar-se a les eleccions convocades per Rajoy, van assumir el marc anormal de democràcia intervinguda que patim. Era el mal menor i continua sent el mal menor. Fer política en aquest marc anòmal -regit per l'amenaça, la força i l'arbitrarietat- no és ni serà fàcil. Però no veig cap altre camí que permeti que l'independentisme conservi el que ha assolit fins ara. Governar és la millor manera d'acreditar una idea, sempre i quan no hi hagi més errors que encerts. Governar sense terminis-cotilla hauria de servir perquè els polítics independentistes fossin percebuts amb normalitat també per aquells sectors que no els han votat. Això no vol dir renunciar a l'objectiu final ni al discurs, per descomptat. Però potser implicaria deixar en mans dels partits i de les entitats la mobilització per tal que el Govern mantingui un perfil menys presoner de les tàctiques pròpies d'un moviment que s'enfronta a un Estat que no està disposat a un referèndum pactat.

Escolto la pregunta dels que voldrien un pla més rodó, més interessant, més èpic i més definitiu: "Governar l'autonomia, ¿per a què?". És molt senzill: si no governa l'independentisme, governarà l'unionisme. Encara més: els partits independentistes sumen i, per tant, tenen la responsabilitat de conduir el vehicle, encara que hi ha poca benzina, dues rodes estan punxades i les marxes no entren. I qui ha de ser el conductor? Els que puguin, els que no tinguin cap impediment per fer-ho i els que aportin més intel·ligència a la nova etapa. Puigdemont és lluny del país i serà detingut si torna. Junqueras és a la presó, segons una interlocutòria que el fa culpable d'una violència que mai no va existir. El marc repressiu dins el qual es va celebrar el 21-D fa impossible que els dos principals líders polítics independentistes puguin assumir els càrrecs de Govern que voldrien. És injust, però cal pensar i actuar políticament. Altres persones hauran d'assumir el repte. Altres figures de Junts per Catalunya i d'ERC han de treure el carro del fang, i han de posar els llums llargs per acumular forces, repensar estratègies, ampliar el perímetre social sobiranista i atorgar credibilitat i estabilitat a un Executiu independentista, que també hauria de poder establir acords per impulsar algunes polítiques amb el concurs de comuns i de socialistes.

Hi ha gent a la presó, hi ha gent que no pot tornar a casa. És cert. És molt dur. Però bloquejar aquesta oportunitat i anar a noves eleccions no canviarà aquest context tan negre. Els lideratges sense eines no serveixen per a res. Cal saber què és el més important en aquesta hora.