El fet que Israel hagi anunciat una "pausa tàctica" en els atacs en algunes zones de Gaza no modifica ni un mil·limicró la gravetat de la consideració que mereix la situació catastròfica que pateix la població de la franja des de fa mesos i mesos. A Gaza no es viu una catàstrofe humanitària. Davant tota mena de càmeres, s’està executant un pla sistemàtic perfectament programant d’eliminació. Les esgarrifoses xifres de morts (més de 59.000 morts des de l'octubre del 2023), ferits i desplaçats, no són suficients per explicar el que passa.
Aquesta operació respon a una lògica de despossessió que no és nova ni exclusiva de Gaza. Com és sabut, la impunitat amb què Netanyahu actua es veu afavorida pel suport dels EUA i la passivitat europea, especialment d’Alemanya. El resultat és una neteja ètnica que busca expulsar dos milions de palestins de la seva terra. Som, doncs, davant un genocidi. Un genocidi del qual els governs del Nord Global, amb la seva doble vara de mesurar, són còmplices per omissió. Mentre Europa es mobilitza amb raó per Ucraïna, incomprensiblement ignora la tragèdia gazatiana.
Violència, despossessió i terror. Un terror sofisticat que fa servir, fins i tot, la logística de l’ajuda internacional. Una ajuda, gestionada per la Fundació Humanitària de Gaza sota control israelià, que s’ha convertit en una eina de pressió, violant tots els principis del dret humanitari. Un fet que han denunciat mitjans com Le Monde i The Guardian explicant com aquest sistema agreuja el patiment. Les morts en els punts de distribució ho confirmen dia rere dia; setmana rere setmana.
Tot i les evidències aclaparadores, no hi ha sancions ni exigència de responsabilitats. Netanyahu gaudeix d’impunitat, sense por al Tribunal Penal Internacional. Per contrarestar la complicitat de Trump amb el genocidi, Europa tindria l’obligació política i moral d’intentar aturar la impunitat israeliana. Una impunitat que permet imaginar i planificar el gran reemplaçament. El pla avalat per Trump que pretén buidar Gaza de palestins i deixar la Franja en mans dels Estats Units i Israel.
Aquesta passivitat de la UE s’explica en part per l’activisme de la cada cop més musculada l'extrema dreta europea, activada per la teoria paranoica del gran reemplaçament a Europa (la consolidació d'una majoria àrab-musulmana al continent), s'ha convertit en molts llocs en la gran valedora de la disbauxa israeliana a Gaza. Al seu torn, a Israel major part de la població sembla abduïda pel relat de l’extrema dreta que lidera el govern. Només tímidament l’àmbit acadèmic planteja si Israel està deixant de ser una democràcia, mentre el seu govern deriva cap a un sionisme autoritari, fanàtic i excloent.
Per fer possible aquesta “narcotització” de la societat israeliana ha calgut la culminació prèvia de tres processos:
- Deshumanitzar la percepció dels palestins caracteritzats genèricament com a “bèsties” i terroristes.
- Fer esdevenir hegemònic un concepte de la nació i la política “providencialista” i messiànic.
- Militaritzar i polaritzar la societat i recórrer de forma sistèmica al discurs de la seguretat com a recurs de cohesió social.
Netanyahu pretén justificar el genocidi amb un relat maldestrament antiterrorista. Potser ja toca tornar al sentit genuí de les paraules. Segons el DIEC, terrorisme és tot “moviment polític que utilitza el terror basat en la violència com a eina de pressió”. Doncs bé, des del bombardeig de Guernica i d’Hiroshima i Nagasaki com a mínim, sabem que no hi ha terrorisme més poderós, devastador i destructiu que el que exerceix un Estat fortament armat contra població civil indefensa. No estem assistint a una guerra manifestament desigual. Som davant fets molt més greus. Assistim a un genocidi perfectament planificat que aplica de forma sistemàtica tècniques industrials de terrorisme de masses.