El dia 16 de gener Joe Biden pronunciava el seu discurs de comiat. Més enllà de defensar el seu llegat, va advertir sobre el perill que representa el "complex industrial i tecnològic" i va acusar directament les xarxes socials d’haver renunciat a verificar la informació que subministren, la qual cosa, podem afegir, les acaba convertint en un mecanisme d’intoxicació i desinformació de l’opinió pública. Un discurs que s’inspirava en el que va fer Dwight D. Eisenhower el gener de 1961, arran també del seu comiat de la presidència, sobre el "complex-militar industrial" (al que s’afegiria després la implicació de congressistes i senadors), i un avís per navegants del que pot suposar el nou mandat de Donald Trump i l’estreta aliança que sembla haver establert amb dos milmilionaris, Elon Musk (Pretòria -Sud-àfrica-, 1971), l’home més ric del món, propietari de Tesla, la xarxa X (més de 200 milions de seguidors), SpaceX (empresa nord-americana de transport aeroespacial) i OpenAI (empresa-laboratori de recerca en intel·ligència artificial) entre d’altres, que s’autoproclama "primer amic del president"; i Mark Zuckerberg (Nova York, 1984), fundador de Facebook i de Meta Platforms (empresa multinacional dedicada al sector de les tecnologies de la comunicació i continguts a internet).
L’associació amb aquests dos magnats il·lustra prou bé els interessos que representa Trump malgrat que el seu populisme hagi captivat el 50,75% del vot popular pel 49,25% de Kamala Harris (un 37,6% dels 250 milions de ciutadans que s’estima que tenien dret a inscriure’s per votar no ho van fer). En definitiva, el Partit Demòcrata no ha sabut donar solució als problemes i les inquietuds dels seus votants potencials (inflació, pèrdua de poder adquisitiu...) i, com ha assenyalat el senador demòcrata per Vermont Bernie Sanders, s’ha allunyat de les classes treballadores i populars, les classes mitjanes progressistes i el món de la cultura. I això ha estat així malgrat que en molts aspectes el mandat de Biden ha estat positiu: abaratiment dels medicaments, bona gestió de la pandèmia de la Covid-19, creació a bon ritme d’ocupació... Però tot plegat ha resultat insuficient davant els portaveus del populisme d’extrema dreta i dels milmilionaris com Musk, que han decidit assaltar el poder a força de difondre notícies falses i mentides molt tosques com la que va pregonar el mateix Trump en el debat amb Kamala Harris sobre els migrants haitians que es menjaven les mascotes dels habitants de Springfield.
Seran aquests milmilionaris del "complex industrial i tecnològic" els que marcaran els objectius de Trump en aquest segon mandat. Representen una minoria privilegiada molt reduïda, segons Oxfam Intermón, el 2024 n’hi havia 2.769 en tot el món. El 68% residia en el Nord Global i concentrava el 69% de la riquesa mundial i el 60% d’aquesta riquesa era heretada, vinculada al clientelisme, al poder monopolístic i sovint una conseqüència del colonialisme passat o de la dependència actual del Sud envers el Nord. I, certament, actuen amb total desinhibició: és igual que el nou president sigui un delinqüent amb diverses acusacions, judicis pendents i alguna sentència ferma sense pena de presó, no importa que digui disbarats i mentides increïbles, que amenaci països o territoris veïns amb la coacció de l’ús de la força militar o amenaci el "socialista" Gustavo Petro quan aquest no accepta la forma (emmanillats, amb cadenes i transportats en un avió militar) amb què va repatriar els migrants colombians expulsats, ni que negui el canvi climàtic (i en conseqüència renegui de l’Acord de París i reactivi l’extracció d’energies fòssils amb la tècnica del fracking) o vulgui obligar altres països a comerciar amb els EUA sota l’amenaça d’una elevació desmesurada dels aranzels mentre retira el seu país de l’Organització del Comerç Mundial. Res de tot això importa davant el creixent poder oligàrquic que amb tota impunitat controla les xarxes, manipula la informació i les voluntats, imposa resultats electorals i pretén dirigir i sotmetre el món a la seva conveniència.
El passat dia 21 la versió digital de The Economistduia per títol Un nou imperialisme americà i l’editor Patrick Lane comparava Trump amb el president republicà William McKinley (1896-1901, que fou assassinat poc després d’haver estat reelegit), que es va envoltar dels homes més rics de la seva època, va impulsar la denominada McKinley Tariff, que incrementava els aranzels de les importacions, es va obsessionar amb expandir els EUA: va impulsar la Guerra Hispano-estatunidenca de 1998, que va conduir a la independència de Cuba i va permetre als EUA prendre el control de Puerto Rico, Guam i Filipines. Es va annexionar les illes Hawaii i la tutela de les Samoa Orientals. Així els EUA esdevenia una gran potència que projectava la seva ombra a la resta del continent americà i a les illes del Pacífic.
Trump ha insistit en diverses ocasions que els EUA són un "país en expansió" i ha amenaçat de recuperar el control del Canal de Panamà, adquirir Groenlàndia i fer del Canadà l’Estat número 51 de la Unió. Els seus defensors asseguren que tot així no són més que provocacions exagerades destinades a obtenir una situació d’avantatge en futures negociacions per tal d’abaratir el preu que paguen els vaixells estatunidencs per travessar el canal (vital en el comerç del país) o per poder explotar els subsols de Grenlàndia, ric en minerals, hidrocarburs i terres rares o per obligar el Canadà a una modificació dels aranzels en el comerç bilateral. I, tanmateix, aquesta necessitat explicitada per Trump d’expandir el territori nord-americà recorda massa i de manera preocupant "l’espai vital" (Lebensraum) de Friedrich Ratzel i Karl Haushofer que, més tard, invocaria Adolf Hitler al Mein Kampf per justificar la conquesta i el sotmetiment de gairebé tota l’Europa continental.
El problema de fons és que algunes de les idees expressades i actes duts a terme per Trump en els primers dies d’aquest segon mandat representen un perill seriós per la resta del món i per la mateixa democràcia nord-americana. En forma de decàleg de les idees i accions d’aquest president-delinqüent destacarien: no hi ha més gènere que home i dona (un avís pels drets dels col·lectius LGTBI+); al seu acte de presa de possessió va prescindir dels tradicionals aliats europeus, inclòs Keir Starmer del Regne Unit, i va convidar membres de l’extrema dreta tot i que alguns no van assistir per problemes d’agenda (Giorgia Meloni, Viktor Orbán, Santiago Abascal, Mateusz Morawiecki, líder del grup Conservadors i Reformistes del Parlament Europeu, Javier Milei, Nayib Bukele, Jair Bolsonaro...); nega el canvi climàtic que qualifica de muntatge per fer negoci amb les energies verdes; considera TikTok una amenaça per a la seguretat, ja que el govern xinès pot estar recopilant informació sobre els usuaris estatunidencs, però, això no obstant, ha donat una moratòria de noranta dies perquè una empresa nord-americana (Musk?) aconsegueixi la majoria d’accions de la companyia. I, sens dubte, els dos projectes estrella: aranzels i deportacions massives de migrants.
En definitiva, com concloïa Biden, "avui, als EUA s'està formant una oligarquia amb riquesa extrema, poder i influència que literalment amenaça tota la nostra democràcia, els nostres drets i llibertats bàsiques i una oportunitat justa per a tothom de tirar endavant" i, de retruc, amenaça la resta del món amb un projecte imperial nociu i inacceptable, però que compta amb la pressió del seu poder econòmic i amb unes 750 bases militars distribuïdes arreu del món. Aquest nou imperi americà no es basarà en la subtilesa de la diplomàcia, les negociacions i els acords -unes eines massa sofisticades pels primaris serveis d’intel·ligència que envolten el nou president- sinó en l’ús de la força. Un veritable perill per la pau mundial i la fi d’un ja molt tocat multilateralisme.