[nointext]
“What a difference a day makes
24 little hours
Brought the sun and the flowers
Where there used to be rain...”

Dinah Washington ja ens ho deia en la seva peça immortal “What a Difference a Day Makes”. I és així.

Si em permeteu la llicència, el mateix podríem dir del que ha passat a Catalunya des que ERC i Junts van acordar tornar a governar plegats: "What a difference a government makes", oi? De moment, l’acord que van tancar Pere Aragonès i Jordi Sànchez funciona. És veritat que només té una vida de 15 dies, però n’hi ha més d’un que augurava crisis permanents l’endemà mateix que Aragonès prengués possessió.

El país necessita que hi hagi un govern que governi, un govern que torni a fer possible que cada dia hi hagi més ciutadans que vegin la Generalitat com a una institució que treballa pel seu benestar i que entenguin que és útil. Només així, repeteixo, només així i sense corrupció es poden plantejar d’altres escenaris. Entenc que als nous poetes no els agrada aquesta prosa, però és la realitat.

Per sort, l’estratègia del "com pitjor, millor" va quedant enrere i s’imposa la racionalitat. És a dir, cada dia es torna més a la política. Fins i tot, el vicepresident Puigneró diu que ara no són moments d’unilateralitat. Què voleu que us digui? Res, només benvingut.

Catalunya ha de sortir més forta de la pandèmia. Hi ha prou talent i tradició. No es poden perdre els fons europeus. Sense govern o amb un govern de fireta i/o vicaria això no seria possible.

Alguns s’han estranyat que Junqueras qüestioni la via unilateral. Aquest país té un problema: no llegeix prou. Ell mateix i Marta Rovira expliquen fil per randa el full de ruta d’ERC per poder assolir la independència i la república catalana en el llibre "Tornarem a vèncer (I com ho farem)", que es va publicar el 8 de setembre del 2020. Tant a l’un com a l’altra, els purs de la pàtria els van obsequiar amb les seves frases més belles i a la Marta Rovira, fins i tot, se li va dir que actuava amb connivència amb el poder judicial espanyol per poder tornar.

Ho torno a escriure per si falla la comprensió lectora: "Adaptar l’estratègia a les circumstàncies". Això és el que es proposa i alguns ho fan amb valentia i uns altres ho secunden amb poesia des de l’upper Diagonal, ara d’esquerres de tota la vida, o des de les segones i terceres residències.

A vegades es guanya i a vegades s’aprèn. S’aprèn per fer-ho millor, ja que s’està convençut que la independència és la "millor eina" per "ajudar la gent del país". "What a difference a government makes". És ben veritat, i que duri!!