Tal com estava previst, Salvador Illa ha presentat una proposta per a l’ampliació del Prat. Té sentit que ara examinem les característiques de la proposta? Crec que no gaire, i tractaré de justificar per què.
El primer que cal dir és que la proposta no és sinó una petita modificació de la qual originalment havia proposat AENA, la qual cosa no és sorprenent, atès que els qui han estat assessorant el Govern han estat els tècnics d’AENA. Això no és necessàriament dolent, atès que poques organitzacions tenen més capacitat tècnica per fer-ho.
El govern Aragonès es va decantar per una solució alternativa, que implicava operar amb major intensitat la pista de muntanya sense intervenir en la de mar. Que es decantés per aquesta solució tampoc no havia de sorprendre a ningú, atès que havia nomenat com a coordinador de l’equip de treball un deixeble de Germà Bel, que havia estat molt bel·ligerant defensant aquesta solució, que la qualificava com l’ampliació low cost. Era millor aquella solució que la que ara s’ha posat sobre la taula? Impossible dir-ho, perquè suposa comparar el soroll que han de suportar els veïns de Castelldefels amb l’impacte sobre els aiguamolls.
En definitiva, si alguna cosa ha quedat clara dels debats que han tingut lloc en els últims anys -i molt en particular de l’exercici que va realitzar Foment del Treball Nacional- és que no existeix una solució millor que totes les altres. Tot depèn de les prioritats respecte del soroll, la capacitat tècnica i l’impacte sobre els ecosistemes, i aquesta no és una qüestió tècnica, sinó política.
Pel que fa a l’impacte sobre els aiguamolls, tampoc no resulta sorprenent que la proposta prevegi una modificació dels actuals, traslladant-los parcialment i creant més superfície inundada, atès que el govern va nomenar com a secretari de Transició Ecològica un activista que s’havia distingit en la defensa dels aiguamolls de l’Empordà i que, després d’haver liderat la seva regeneració, sempre ha defensat que el trasllat dels del Llobregat és perfectament viable. Com és sabut, l’ecologisme està dividit en dos grans corrents: els qui creuen que es tracta de conservar el medi que hem heretat i els qui creuen que es tracta de protegir-lo. Per als primers, el millor que podem fer és no fer-hi res, mentre que per als segons es tracta de gestionar-lo. Jordi Sargatal és el paradigma del segon corrent, i els seus arguments mai no convenceran els que s’apunten al primer. Té sentit que els qui no hi entenem ens hi posicionem? Em fa l’efecte que no. Es tracta d’un assumpte molt tècnic i poc hi podem aportar.
En qualsevol cas, la partida torna al punt en què estava quan l’aleshores vicepresident de la Generalitat Jordi Puigneró va donar el seu acord a la proposta d’AENA, iniciant així el procés que portaria a la seva destitució i, de retruc, a la ruptura del govern de coalició ERC-Junts.
En aquests quatre anys (l’acord entre Puigneró i la ministra Raquel Sánchez va ser el 2 d’agost de 2021) la societat catalana ha discutit vivament sobre aquest projecte, i ho ha fet des de molts punts de vista. El temps de fer-ho s’ha acabat, però el que resta dempeus és la gestió del que ens portarà aquest aeroport ampliat.
Sabem del cert que els qui només hi veuen progrés, competitivitat i riquesa estan equivocats, perquè l’ampliació de 2006 no va aportar res de tot això. Ha aportat molts turistes, molt de creixement econòmic i molt encariment de l’habitatge, però no ens ha aportat millores de la productivitat, ni de la renda disponible de les famílies ni millora del benestar col·lectiu.
No ens perdem, doncs, en els detalls sobre com s’ha de fer l’ampliació, sinó en què n’hem de fer. Salvador Illa assegura que no es fa per atreure més turistes, però no hi ha dubte que hi ha molts interessos que el sector turístic segueixi creixent, i ara sabem que això perjudica la majoria. Exigim, doncs, als nostres representants que ens diguin exactament què proposen per evitar que repetim una experiència que ja hem viscut i que no ha anat gens bé.