Un informe de l’UCO que posa al descobert el paper clau de Santos Cerdán, número tres del PSOE -ja dimitit-, en la presumpta trama per cobrar comissions il·legals amb José Luis Ábalos i Koldo garcía, ha deixat Pedro Sánchez contra les cordes. El president espanyol es troba en el moment més difícil de la seva trajectòria des que va arribar a la Moncloa. Aquest cop, ni fake news ni campanya bruta de la dreta. Després d’Ábalos, Cerdán és el segon secretari d’organització de Sánchez que ha hagut de sortir d’escena per un escàndol de corrupció.
El PSOE ha estat ràpid al forçar la renúncia del dirigent socialista, que ha lliurat també la seva acta de diputat. Però amb això no n’hi haurà prou. La responsabilitat política de Sánchez és evident en aquest cas, ja que va donar confiança a uns personatges que tot indica que són uns indesitjables. Ara tots els focus estan posats sobre què farà el president espanyol més enllà de la compareixença d'avui, on s'ha limitat a demanar "perdó" a la ciutadania i assegurar "tolerància zero" contra la corrupció.
Amb Sánchez, no es pot descartar res. Però totes les opcions que té al davant per gestionar aquesta crisi són arriscades. De moment, ha descartat una convocatòria electoral, a dos anys per acabar la legislatura, que semblaria en l’actual moment un salconduit cap al precipici. Tampoc ha apuntat al que podria ser la sortida més a l’abast i controlada, la d’una remodelació del seu govern, sobre la qual ja s'especulava de fa dies i sempre és una carta que té a les mans.
Ara cal treballar i fer net. Sánchez s’ha guanyat una merescuda etiqueta de polític sagaç i sorprenent, amb elements similars de coratge i tacticisme. Alguns ho han atribuït a la passió del líder socialista pel bàsquet. Acostumat a deixar bocabadats partidaris i rivals amb maniobres creatives de darrera hora, Sánchez ha abusat del joc i ara es veu obligat a canviar de manual. La resistència no serà suficient.
Ja s’ha esgotat el temps de les jugades sorprenents, el president espanyol i els seus socis han de ser conscients de l’amenaça que suposa un govern de dreta extrema i definir una estratègia seriosa per salvar la legislatura. Si ara no torna a passar al davant dels seus enemics, deixarà una estesa de cadàvers polítics. El PSOE serà només un d’ells. Per fer-ho, ha de deixar enrere el tacticisme, afermar una majoria al Congrés en aquests moments molt afeblida, i centrar tots els esforços en una gestió de govern rigorosa que sàpiga connectar amb els sectors socials que se’n poden beneficiar.