L’alternativa al referèndum no són noves eleccions autonòmiques. Les institucions espanyoles han de tenir clar que no hi haurà retorn a la normalitat; no hi haurà acatament a la castració química de la sentència del Tribunal Constitucional de 2010. El mandat democràtic del 27/S de 2015, les lleis de transitorietat, és la desobediència civil feta des de les institucions i el camí de Gandhi implica acceptar les conseqüències del desacatament per doloroses que siguin. Els dirigents espanyols han de ser conscients que la prohibició del referèndum implicarà el retorn dels presos polítics al Regne d’Espanya i la suspensió de l’autonomia, amb l’aplicació de l’article 155 de la seva Constitució. Perquè els dictats dels seus tribunals seran desacatats en nom del dret inalienable de Catalunya a l’autodeterminació. La majoria del Parlament aprovarà les lleis de Transició i del Referèndum i ratificarà en els seus càrrecs a la presidenta del Parlament i a la Mesa, i al Govern de la Generalitat si són inhabilitats. L’Estat espanyol haurà de treure’s la careta de falsa democràcia, revelar la seva autèntica naturalesa autoritària i fer ús de la força contra els representants electes per aconseguir que les seves sentències siguin acatades. És a dir, l’empresonament i la suspensió del Parlament i el Govern de la Generalitat.

Davant les mobilitzacions de milions de catalans i dels resultats de les eleccions de 2012 i 2015, les autoritats espanyoles han retornat a la prepotència i l’argumentari sobre la sagrada unitat de la pàtria dels governs de la primera Restauració davant les demandes de Cuba. No han estat capaços de seguir l’exemple del govern britànic de David Cameron, que va acceptar la voluntat d’un referèndum sobre la independència de la majoria del Parlament escocès quan l’Scotish National Party va guanyar les eleccions escoceses de 2011 amb un 44% dels vots. L’actitud al segle XXI del Regne Unit davant Escòcia contrasta amb la que va tenir amb Irlanda en els segles anteriors o a la que va tenir amb l’Índia. Una de les grans diferències entre els britànics i els espanyols és que els primers aprenen de la història, mentre que els segons s'entossudeixen a repetir-la.

L’actitud del Regne d’Espanya davant les demandes d’autodeterminació de Catalunya només deixen un únic recurs a la majoria del poble català: la continuació de la resistència no-violenta, seguint l’exemple de la independència de l’Índia. El Govern espanyol ha de saber que sense referèndum no hi haurà retorn a la normalitat. El govern de la Generalitat li hauria de deixar clar que no hi haurà aquesta marxa enrere, signant col·lectivament un acte administratiu que aplegui tots els procediments necessaris per portar a terme el referèndum. El Parlament ha d’aprovar l’abans possible les lleis de Transitorietat i del referèndum sense por al Tribunal Constitucional. Amb aquests fets el Govern espanyol entendrà que no els quedarà altra opció que complir les seves amenaces, és a dir, el procés penal i l’aplicació de l’article 155 de la Constitució.

Catalunya va ser annexionada a Espanya per la força de les armes. Per revertir-la caldrà alguna cosa més que grans manifestacions i guanyar eleccions com el 2012 i el 2015. Caldrà commoure les consciències dels demòcrates de tot el món, perquè la baula feble de la cadena espanyola és la seva dependència internacional. El judici i l’empresonament de les presidències de la Generalitat, del Parlament i d’altres representants democràtics, per portar a terme un procés pacífic i democràtic, són sacrificis inevitables per sotragar el tauler d’escacs. La Unió Europea no podrà continuar dient que el cas català és un afer intern espanyol. Quan hi hagi representants democràtics empresonats el cas català esdevindrà un afer de drets humans, i com a tal un afer europeu. Els mitjans de comunicació internacionals tractaran el nostre conflicte amb aquesta perspectiva. Angela Merkel bromeja dient que Mariano Rajoy té pell d’elefant; però amb quina cara el rebrà al Consell de Ministres de la Unió Europea la setmana següent de l’entrada dels dirigents catalans a la presó?  

L’autonomisme és mort; la presó i la suspensió de l’autonomia seran el certificat definitiu de la seva defunció. El dol ha d’anar acompanyat de mobilitzacions gegantines el dia de la votació de les lleis de transitorietat i referèndum. Hem de tornar a admirar el món, acaparant les portades dels mitjans de comunicació de tots els països. Els càrrecs electes als ajuntaments, als Parlaments espanyol i europeu han de solidaritzar-se de manera explícita amb els reunits a l’hemicicle del Parc de la Ciutadella. I quan arribin les mides repressives, que arribaran, la resposta dels ciutadans al carrer han d’estar a l'altura de la resistència i de l’ètica dels seguidors de Gandhi. No oblidem mai que per aconseguir la independència de l’Índia l’any 1943 hi havia 140.000 presos a les presons de l’Imperi britànic; cinc anys després eren independents. El Regne d’Espanya ha de ser conscient que aquesta és l’única alternativa a la seva negativa al referèndum.