Em miro el vídeo de l’ANC amb què promociona la manifestació d’aquest l’11 de setembre i veig que parla de "reivindicar el mandat de l’1 d’octubre" i de "fer la República Catalana". Marina Llansana, d’Òmnium, per la seva banda, ha posat l’accent en reclamar la llibertat dels presos polítics tot reservant per al símbol de l’1-O el verb "commemorar" sense anar  més enllà. Totes dues entitats, així com l’AMI, trien però la forma "activar la república” com a reclam per a l’11-S. I bé, jo no sé si estem perduts en el llenguatge, però sí que hi veig una contradicció entre defensar el "mandat de l’1-O" i reclamar alhora la llibertat dels presos.

Tret que hàgem entrat de ple en el terreny de la retòrica, cosa que no és pas descartable, defensar l’aplicació dels resultats de l’1 d’octubre vol dir, entenc, procedir a controlar duanes i infraestructures, a desallotjar la policia i l’exèrcit, a renunciar al finançament de l’Estat i a substituir, en fi, la bandera espanyola per la catalana a tots els efectes i amb tot el que això comporta. La via unilateral, encara que l’expressió no agradi independentisme endins per poc catalanocèntrica, però ja ens entenem.

Demanar, en canvi, a Pedro Sánchez que insti a la Fiscalia General de l’Estat a retirar els càrrecs dels presos, com li plantegen les entitats, és un moviment que ha de reposar en una certa expectativa de serenitat i d’apaivagament dels ànims. Si no, per què s’hauria de prendre Sánchez la molèstia? I, em pregunto, ¿com pots esperar que l’Estat s’estovi amb els presos si li estàs donant a entendre que el perill de nous episodis d’insurreció (unilateral) continua ben viu perquè precisament la teva missió és fomentar-los i a més te’n vantes en públic de tant en tant? I, cada cop que algú amb responsabilitats predica la necessitat d’”implementar la república” de manera imminent, ¿no és conscient que potser està reforçant una mica més el pany i el forrellat de les cel·les de Forn, Junqueras, Sànchez, Cuixart, Forcadell, Rull, Bassa, Turull i Romeva? O és que no ens ho hem de prendre al peu de la lletra, perquè es tracta d’una metàfora, d’una forma de parlar? Potser és que "implementar la república" ja no vol dir implementar la república, sinó que vol dir una altra cosa, com ara "fer veure als teus que vols implementar la república"? Deu ser això.

És com quan sents el president Torra parlant de "crear un altre 1 d’octubre per fer efectiva la república" (indicació que, per cert, ens ve a dir que l’1-O original no representa cap mandat) i després llegeixes que la consellera d’Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, ha iniciat converses amb les empreses que van traslladar la seu social o fiscal perquè tinguin la bondat de tornar. Confesso que m’encantaria colar-me en una d’aquestes trobades.
 
-Així, senyora Chacón, ¿vostè creu que ens podem refiar i que Catalunya serà un lloc estable perquè puguem tornar-hi?
 
-Oi tant! Encara que, veurà, el nostre propòsit en realitat és crear un altre 1 d’octubre tan aviat com puguem, però ara no s’amoïni per això.
 
Em temo que ens estem fent un embolic de ca l’ample amb tot plegat. Si ja ho entenc: pel mig hi tenim els corrents interns de l’independentisme i les tàctiques i interessos no sempre coincidents (i cada cop menys). Però demano humilment fer un esforç, si més no, perquè les paraules recuperin el seu significat original. I, de passada, si no és demanar gaire, una mica de coordinació.