Un dels grans orgulls moderns d'aquest país sempre ha estat la qualitat dels seus mitjans públics, encapçalats per TV3 i Catalunya Ràdio. De la primera, se'n destaca sovint el mestratge –volgut i treballat– de la BBC, així com una voluntat de ser rigorosa, europeista, desacomplexada i amb l'ambició de guanyar-se un prestigi que l'ha convertit en referència indiscutible per a bona part dels ciutadans. L'audiència ho acredita.
 
Res de tot això ha servit, però, per evitar la cançó de l'enfadós, que arriba sistemàticament des dels poders fàctics de Madrid: TV3 alliçona, adoctrina, desinforma, provoca ceguesa i pot arribar a produir convulsions epilèptiques als pobrets teleespectadors que tenen l'estómac de sintonitzar-la. En les darreres hores, Cospedal no ha dubtat a titllar TV3 de "propagandística i manipuladora", malgrat que la realitat, els indicadors objectius, els informes i la percepció de la ciutadania diuen més aviat el contrari.
 
La ministra assegura que aplicaria el 155 a la televisió pública de Catalunya. No és un acudit nou. La ràdio i la televisió nacional catalanes sempre han estat sotmeses a una pressió extrema i a una persecució propera a la patologia malaltissa. Bé que ho sap Antoni Bassas, tal i com explica a Bon dia, són les vuit!, darrer Premi Josep Pla. En un fragment del llibre, es permet la llicència d'adaptar Ovidi Montllor: "Hi ha gent a qui molesta la Televisió de Catalunya, que és la mateixa a qui molesta Catalunya". Paraules senzilles per entendre la magnitud de la tragèdia.

El 155 és l'excusa perfecta per carregar-se tot allò que olori a una certa catalanitat. Perquè el 155 és l'aplicació d'un sistema que pretén aniquilar el que molesta al poder centralíssim de l'Estat, tan capaç de tot –com bé ha demostrat– per mantenir la unitat nacional, la unitat d'opinió i la unitat de pensament. Com en els vells temps.
 
Potser aconseguiran posar la banya a TV3. Si això passa, haurem de seguir denunciant el mal que ha fet aquesta mentida repetida. I proclamar que la qualitat dels nostres mitjans públics sempre ha estat, és i serà, l'orgull d'un país ben informat, amb una mirada singular i honesta sobre la llibertat, la democràcia i la justícia. Que és el que volen tenallar amb la somiada aplicació del 155 a la televisió catalana.