Oh! Europa. Recordeu? La sèrie emesa (1993!) per TV3 i feta per Dagoll Dagom. Sí? Aquells turistes catalans i valencians virolats, reals, per surrealistes, voltant pels 12 països de la llampant Unió Europea. Sí? La deliciosa melindrosa orxatenca Ampariues dient a tot monument i bitxo vivent i cosa que es mou: "Me la imaginava més gran". Amunt i avall. Això, sobretot perquè la vam parir nosaltres. Sentiu? Pareu l'orella.
És un nadó. Aquest és el bressol: les Corts Catalanes (1283-1714). Ni anglesos ni francesos sabien el que era un Parlament democràtic com els catalans. Catalunya és fundadora de la democràcia d'Europa. Però és que aquest Parlament ja parlava abans. Des del primer espermatozou democràtic: les Assemblees de Pau i Treva i les Corts Comtals del segle XI. Som model. Paradigma. Motlle. Som el carboni 14. Som la coca-cola de la democràcia. Som els que el 1162 oferim al planeta la fórmula de coexistència de les espècies humanes: la Confederació d'Estats. Ens ho traiem de la closca, la butxaca, l'espasa, nosaltres: la Corona catalanoaragonesa (El Comtat de Barcelona i el Regne d'Aragó). Estats independents però units pels seus interessos polítics, militars, econòmics. Som tot això i no una altra cosa.
I com és possible? Com és possible que se'ns negui tot el que he, gestat, donat, creat? Com és possible que Europa negui a Europa? Ara penseu en el President Puigdemont, en els consellers Toni Comín, Lluís Puig, Clara Ponsatí, Meritxell Serret, en Marta Rovira, en Anna Gabriel. En tot aquest pollastre de la Junta Electoral, del Jutjat madrileny, del Suprem... En tot el d'ara, el d'abans. El que passa és que, aquests catalans (i milers més!), aquests exiliats, tots, demostren novament, al segle XXI una cosa: "Catalunya és un miracle. Un miracle en l'Europa contemporània". Ho va dir, repetir, l'historiador Josep Termes. I avui, tots aquests catalans, són la kriptonita de l'estat, en mal estat, espanyol. Sense Catalunya no hi haurà Europa. Som una solució perquè som una nació. Tard o d'hora, som la salvació, o no.
Oh! Europa
«Com és possible que se'ns negui tot el que he, gestat, donat, creat? Com és possible que Europa negui a Europa?»
ARA A PORTADA
07 de maig de 2019
Et pot interessar
- Pacte Nacional per la Llengua: una eina imprescindible Oriol Junqueras i Jordi Albert
- Manual de resistència d’uns mocassins tacats Joan Foguet
- El peix que veu l'aigua Alba Sabaté Gauxachs
- El memorial de Valentí Almirall Oriol Puig Bordas
- L'última oportunitat de Feijóo Oriol March
- Transició i memòria Jordi Font Cardona