La línia Orbital, ara rescatada del calaix, va ser ideada fa vint anys i a data actual es preveia acabada. Si fa vint anys el problema era organitzar la regió de Barcelona, ara l’escala ja és catalana. I no podem demorar 20 anys més una estratègia de redimensionat del país.

Aquella línia ha estat rescatada per a un debat de pressupostos de la Generalitat, que un cop aprovats, fa que la línia pot tornar al calaix, o ser objecte de converses amb el Ministeri a major glòria de cap canvi ferroviari real.

Tanmateix, semblaria obligat el pas d’actualitzar un projecte de fa temps, quan es desconeixien els serveis regionals en Alta Velocitat (AV) i, fins i tot, la demanda de mercaderies al llarg del Corredor Mediterrani. Per aquests motius, avui l’actualització d’un plantejament no radial respecte a Barcelona sumaria diversos elements destacats, com apuntem a continuació.

En primer lloc, cal preveure una línia de mercaderies específica, paral·lela a la línia d’AV al llarg del corredor prelitoral (si es vol, amb pressupost de Defensa i de la UE), ja que estem a les portes d’un col·lapse per la suma de passatgers i un mínim creixement de mercaderies. 
I, en paral·lel, hem de reconèixer que la nova escala Orbital és d’abast català, entenent per Orbital, com s’ha dit, una estructuració no radial a Barcelona, sinó de país. És a dir, si es vol conservar el nom d’Orbital, seria just adequar el seu contingut.

Avui, el salt ferroviari cal fer-lo amb serveis regionals en AV amb noves estacions, des de Lleida i Tortosa a Figueres, al llarg del corredor i no sols amb entrada obligada Barcelona. No gens menys, Barcelona no disposa de pontatge exterior, com bé hi és a Lleida, Saragossa o Madrid. Cal estació d’AV al Vallès. En particular, caldria completar un coll d’ampolla del tram del corredor prelitoral al Vallès (mercaderies i AV), amb els seus nodes d’enllaç amb la resta de línies de FGC i Rodalies. Tanmateix, en aquesta oferta de serveis regionals, cal situar Igualada, Manresa i Vic a menys d’1 hora de la regió de Barcelona.

Aquest plantejament permetria optar per la transferència plena a la Generalitat de tota la xarxa històrica, mantenint les línies d’AV (i el tronc principal de mercaderies) com a competència de l’estat, en termes d’interès general. La transferència completa a la Generalitat començaria per la cessió de les estacions, avui gestionades per un operador (RENFE), ja que són una part dels serveis reconeguts per l’Estatut.

I, certament, podem plantejar tres nous arcs: Mataró-Granollers, Vilanova-Vilafranca i Martorell-Bages, de connexió amb el corredor prelitoral i amb les noves estacions regionals d’AV (no com un simple arc de viatge perifèric). En aquestes connexions, hi afegim un quart d’enllaç de Barcelona amb el corredor del Vallès (amb l’AV a Sant Cugat), com una tercera estació que la capital hauria de percebre com a pròpia.

Aquest plantejament d’Orbital Catalunya reforçaria la columna vertebral que és l’antiga Via Augusta, avui l’autopista AP7 i l’AV ferroviària. El resultat seria una articulació del 95% del país (suma de la població de les comarques enllaçades a menys d’una hora de la capital), a poc més d’hora i mitja de viatge de punta a punta. Seria una Catalunya-Ciutat, amb caràcter de Catalunya-Metròpoli, que permetria una potent acció de reequilibri residencial i d’activitat, amb nous pols territorials de lideratge (econòmic, formatiu, de serveis…).
En síntesi: ERC I PSC voleu redreçar un pacte pressupostari i donar-li contingut real? Tot allunyant-nos d’una línia sense demanda dibuixada fa vint anys, i fer-ho a través de conservar el nom, però virant el seu contingut cap a una mirada d’escala catalana, que és el que ens convé? -Segurament no es farà res d’això i tot plegat haurà estat fum d’encenalls, una simple supeditació parlamentària, o sigui merament fum... Fum que, això no obstant, la ciutadania no oblidarem.