Aquests dies a la televisió es pot veure un anunci d'unes begudes vegetals fetes a Viladrau on hi apareix la muntanya de Les Agudes caracteritzada amb boca i ulls dirigint-se a l'espectador. Comença dient "hola, sóc la muntanya del Parc Natural del Montseny" i això ja és suposar la nostra amiga com si fos una mica pedant, atès que no és pas l'única muntanya del Parc. Però el més singular de tot és quan, en un determinat moment, hi apareix un ós rugint per confirmar que la beguda anunciada té un gust esplèndid. Després de veure l'anunci he estat temptat de trucar al 012 per informar-me sobre la presència d'aquesta espècie al Montseny, no pas per una curiositat científica que no tinc gaire desenvolupada pel que fa a les ciències naturals, sinó per si havia de prendre algun tipus de precaució quan sortís de casa. Amb aquestes coses no s’hi val a badar.

Després del xoc emocional he recuperat els estudis que va encarregar la Mancomunitat de Catalunya a un conjunt d'experts encaminats a obtenir la protecció de Parc Nacional pel nostre Montseny i m'he aturat en el que va redactar el veterinari i zoòleg Pere Màrtir Rossell i Vilar l'any 1920. En el seu informe recomanava la introducció de diverses espècies al Montseny però també especificava quines no hi havien de ser. Així, hi deia que "al Montseny no hi hauria d'haver l'ós, que tan sols d'anomenar-lo espanta; ni el llop, ni el porc senglar, ni el gat mesquer, ni la mustela, ni la guineu, ni el teixó, ni les rates, ni els conills, ni cap altra bèstia que pogués causar dany a les persones i a les bèsties. No; no hi hauria d'haver cap animal difícil de guardar i que escapat anés a practicar malifetes als galliners, als camps i en altres llocs. Que mai ningú pogués mirar el Montseny com un catau d'animalots de les espècies que els pagesos ja s'han esforçat en destruir, o que en desitgen el complet extermini, sinó que pel contrari, procurar que tots els ulls poguessin sempre esguardar-lo amorosament".

Ja veieu el cas que li van fer que, afortunadament, gairebé totes les espècies que enumera les tenim aquí a casa nostra. Som "un catau d’animalots". No descarteu trobar-vos algun dia un ós bevent llet de soja.