"La Generalitat vol prohibir el castellà a les escoles catalanes", afirma descaradament Pablo Casado. I la gent de bona fe de fora de Catalunya se’l creu. Dins de Catalunya tothom sap que és mentida i si alguns li donen la raó, és que fan servir la demagògia i la traïdoria, com a justificació de la catalano-fòbia que escampen. Saben que això no és veritat i el TSJC posa llenya al foc per encendre una mica més les mentides i les humiliacions que es fan córrer pels periòdics i pels tertulians madrilenys.

Com pot un tribunal de justícia obligar a impartir el 25% de les classes en castellà a Canet per la demanda d’una sola família, quan la resta manifesta el contrari? És que a Espanya compta més un sol alumne que els 24 restants? I este fet provoca que Pablo Casado, i els seus aliats, VOX i Cs, que son el hereus de la dictadura franquista, mentisquen i repartisquen demagògia barata per provocar i encendre la indignació dels espanyols, sembrant catalano-fòbia. I ara, amb el seu viatge per sud Amèrica, ven el mateix producte per internacionalitzar la mentida que de tan repetida la volen fer creure arreu, per lluitar contra l’independentisme i contra aquells que no pensen com ells. 

La llengua catalana retrocedeix perquè el 52% dels professors que exerceixen a les escoles, les imparteixen en castellà. Els alumnes al pati, la majoria parlen en castellà, la puntuació dels exàmens sempre són superiors en castellà que en català i la nota de la llengua castellana és més alta a Catalunya que la mitjana d’Espanya. Entre el professorat, els nivells de canvi de llengua a favor del castellà encara és més desproporcionat. A la universitat, segons expliquen els meus néts, gairebé ha desaparegut el català. Davant d'estes estadístiques tan clares i evidents, quin és el motiu per imposar el castellà a l’escola quan ja exerceix un posició de privilegi malgrat la immersió?

L’objectiu final serveix per excusar-se davant de tants atemptats comesos contra els drets humans que han efectuat els governs i els poders fàctics espanyols contra Catalunya, abans, durant i després del procés. I prossegueixen atemptant per part dels tribunals de justícia, amb la voluntat d’aplicar el 155 sobre l’ensenyament, com ja han sol·licitat alguns polítics per destruir l’independentisme i la idiosincràsia com a poble, inclús desobeint el TSUE al que li deuen submissió. En canvi obvien, com acaba de vanagloriar-se el jutge Marchena, defensant el seu company, Llarena, advertint que Espanya judicialment és un país exemplar, sense tenir en compte la immunitat que han de gaudir els eurodiputats catalans quan poden viatjar per tota Europa menys al territori espanyol. Aquí, si passaven la frontera, serien detinguts, jutjats, castigats i empresonats. Esta és la vanaglòria del Sr. Marchena!

Este és, doncs, un dels motius d’embolicar la troca i que els eurodiputats de Vox, PP i Cs denunciïn al Parlament europeu, l’esdeveniment fals que els catalans volen atacar a pedrades la família que va interposar el recurs sobre la immersió lingüística al TSJC perquè el govern pretén imposar el català a l’escola. El món roda al revés! Els que, des de la dictadura van prohibir l’ensenyament i obligaven a cantar el “Cara al Sol” a l’escola, ara ens neguen els drets de la immersió lingüística aprovada amb tota legalitat al Parlament. Quan políticament no ho poden aconseguir es serveixen dels tribunals per imposar-nos el castellà.

La millor defensa és l’atac i usen les nefastes armes per enterbolir el panorama polític espanyol, enervant, enganyant i violentant bona part de l’opinió publica espanyola contra la realitat cultural catalana i la nostra llengua mil·lenària. Servir-se de Catalunya sempre els surt a compte pels seus interessos electorals. Quan governa el PP, son els del PSOE;  ara que manen estos, son els de la dreta exacerbada de patriotisme espanyol, els que ho provoquen.  I així acaben d’enviar per les xarxes la notícia falsa que s’amenaça a la família de l’escolar que va interposar una denúncia amb l’objectiu que el castellà fos la llengua vehicular en el 50% de les hores lectives.

Els catalans no ens podem quedar a casa veient tanta impertinència i provocació. Pablo Casado, que li regalen els títols universitaris els seus amiguets de torn, que assisteix a la missa commemorativa per la mort del dictador Franco, que defensa el retorn del rei emèrit malgrat les faltes comeses contra la hisenda pública i els capricis sentimentals pagats per tots els espanyols, i demostra tanta ignorància i malignitat parlant de Catalunya, continua extorsionant i enganyant el poble. I així periodistes, amb noms i cognoms com és Carlos Herrera, s’atreveix a manifestar des de les ones públiques de l’emissora on treballa, que, “esta Gestapo independentista incluye incluso a un profesor de universidad que se ha sumado a la cacería de un niño, esperemos que tenga consecuencias judiciales”.

Esta i altres aberracions haurien de tenir conseqüències judicials. Sí, és veritat, però contra este periodista que la seua catalano-fòbia li fa dir el que manifesta per les ones i contra Casado que les provoca. I, a bon segur,  la justícia espanyola no li ho tindrà en compte. Potser és que la ideologia està per sobre de la igualtat i la fraternitat que hauria de ponderar als tribunals de justícia, seguint els passos de la Constitució que, diuen de forma continuada, defensar-la. El Senyor Casado, cap de l’oposició a Espanya, en tindrà les seues responsabilitats de mentir tan descaradament i amb tant sarcasme sobre la immersió lingüística.