No és la primera vegada que Pablo Casado posa cullerada en la qüestió del català al País Valencià. De fet, mai no ha perdut ocasió -com gairebé tots els rucs del seu partit en aquell territori- per a encendre l'anticatalanisme indígena a compte de la llengua del país. El desembre de l'any passat, sense anar més lluny, es va plantar en Almoradí (la Vega Baixa) per a vincular el decret de Plurilingüisme de la Generalitat Valenciana el qual garanteix una mínima presència del valencià en el sistema educatiu amb l’independentisme ferotge.

Casado va titllar el president Ximo Puig d’abanderat del pancatalanisme i, tot seguit, va posar sota sospita el decret i tot el sistema educatiu valencià com a possible porta d’entrada de l’independentisme. Cal recordar que en aquell moment, a les comarques del sud, els sectors de l’ultraespanyolisme més ranci atiaven una campanya contra el valencià com feia temps que no s’havia vist. El líder del PP es va limitar, doncs, a fer de voltor electoral amb més pena que glòria.

L’altre dia, en el Congreso Provincial del PP organitzat pels pocs militants que no han quedat imputats en el context de l'operació Taula com en altres assumptes tèrbols, el de Palència va afirmar que no és veritat que el valencià i el català siguen la mateixa llengua. Ho va fer a compte d’un protocol de col·laboració entre l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i la Universitat de les Illes Balears (UIB). L’acord busca arribar a una normativa més inclusiva i unitària per a les diferents varietats del català. Si fa no fa, entenc, millorat l’actual consens normatiu en la línia del neerlandès, llengua els parlants de la qual es reparteixen entre Flandes i els Països Baixos.

Però a Casado, com als de tota la seua confraria, tant se li’n fot la filiació lingüística del valencià, les diferències fonètiques entre els parlants d’Alzira i els d’Adzeneta d’Albaida o la darrer edició de l’obra completa de Vicent Andrés Estellés que segurament ell deu d’identificar, de primeres, amb algun constructor. En fi, ja sabem que del que es tracta és d’embolicar la troca, d’atiar els vells dimonis familiars com el de l’odi a tot el que faça olor de Catalunya.

Fet i fotut, si el valencià no és català, segons Casado, només potser una mena de dialecte de l’àrab -teoria defensada per alguns dels intel·lectuals orgànics del seu partit-, un aragonès embastardit o, encara, l’antiga llengua de la raça dels andorians, una de les fundadores, junt amb la dels humans, els vulcanians i els tellarites, de la Federació Unida dels Planetes. Tot podria ser, ja que de fet, jo amb el meu valencià d’Algemesí, mai no m’he entès a Catalunya i, en canvi, he pogut discutir sobre l’alcorà amb una colla de magrebins dels deserts més remots, demanar sense problemes en els taulells dels bars de Saragossa i participar en les tertúlies de la televisió andoriana que no l’andorrana on hauria estat impossible que m’entengueren.

La realitat és que la cort de carabasses i d’aimadors de les glòries valencianes que han habitat el PP des de 1939 han fet ben poca cosa pel valencià a part d’impulsar una Acadèmia que ves per on reconeix -com no podia ser d’una altra manera- la unitat de la llengua catalana. I cal dir que si ho van fer amb Zaplana presidint la Generalitat Valenciana va ser per a tranquil·litzar a base de nòmines i dietes, els apologistes àgrafs de l’anticatalanisme. Un anticatalanisme que ells mateixos havien atiat i que en aquell moment els feien la competència electoral a través d’Unió Valenciana i d’alguns engendres controlats per l’extrema dreta.

Però, ben mirat, anem a entretenir-nos a discutir si les formigues són insectes eusocials o si pel contrari són peixos anguil·liformes? De veritat, anem a perdre un sol segon amb les paraules d’un tipus de Palència carregat de màsters dubtosos, charlista professional que dirigeix un partit podrit per la corrupció i en plena batalla pel vot de l’extrema dreta més rància d’Europa?

Casado, i els seus, practiquen la filoidiotia i l’art de parar la mà. Cada vegada que obre la boca per encendre l’anticatalanisme d’uns milers d’ignorants fanatitzats, els seus adversaris polítics en tindrien prou en recordar la corda de presos i investigats per corrupció de membres del PP. Quina colla.