Per fer-nos una idea de la gravetat d’això de la Gürtel n’hi ha prou de comprovar que M. Rajoy va decidir a última hora no desplaçar-se a Kíev per presenciar a la final de la Champions. Un cop dur. Ell que, cada matí, para més atenció al Marca que al Financial Times. Ell que, fa sis anys, va fer un viatge llampec a Gdansk per assistir al debut de la selecció espanyola a l’Eurocopa tot i que poques hores abans havia sol·licitat el rescat del sistema financer estatal.

Ahir es va limitar a un tuit de felicitació, tan bon punt el seu Reial Madrid es va proclamar campió d’Europa per tercer any consecutiu, encapçalat amb un “hasta el final, vamos Real” que, donades les circumstàncies, ben bé es podria llegir com un “hasta el final, vamos Mariano”. I és que Rajoy l’indestructible està pendent que, entre el PSOE i Ciudadanos, facin un Karius per sobreviure un cop més. I aquí és on els independentistes entren en joc per convertir-se en Benzema i Bale. O no.

D’entrada: no entenc què se’ns hi ha perdut als independentistes preocupant-nos per qui governa Espanya. Està "arxidemostrat" que practicar la política de peix al cove durant tres dècades no ha servit de res. Però sobretot: de veritat és pitjor que governi un partit corrupte que una banda d’ultres? O que un partit pretesament d’esquerres que vol reformar la Constitución, ara sí, per poder empresonar els polítics independentistes, ara sí, legalment? 
Desconec com acabarà l’aritmètica de la moció contra Rajoy, però si Pedro Sánchez acaba necessitant els vots d’ERC i el PDECat, imagino que els nostres representants a Madrid tindran en compte la variable que fins i tot abaixar-se els pantalons té un límit.

Em nego que, en nom meu, facin president espanyol un paio que ha titllat de racista el president de la Generalitat. Ni, per descomptat, que ho sigui el líder dels buscabregues que converteixen cada ple del Parlament de Catalunya en una taverna.

Entenc que quan Gabriel Rufián insta Sánchez a anar a Estremera a buscar el vot d’ERC no parla només en primera persona. Ja em perdonaran els seus familiars, però espero que les condicions per un hipotètic vot a favor de la moció no es redueixin a l’alliberament dels presos polítics, cosa que tampoc sembla que els pugui concedir un PSOE cada cop més escorat cap al neofalangisme. Ja és trist però és el que els toca si volen competir a les urnes amb PP i C’s. Deu ser per això que, quan miro més a l’oest de Fraga, a mi també em passa que només hi veig espanyols.

Com sempre, els més llestos són els bascos. El PNB té claríssim que la seva línia vermella és el concert econòmic que els vol suprimir Rivera; doncs li aproven els pressupostos a Rajoy i el que faci falta. Prenem-ne nota: la nostra línia vermella hauria de ser un referèndum d’autodeterminació. Qualsevol altra proposta, abstenció. I, sobretot, abans de fer cap pacte, és obligatori recordar que ens calia un Govern al més aviat possible i encara estem esperant que el publiquin al DOGC.