PACTE DE RISCOS

Per a un cert electorat d’esquerres de Barcelona que no milita enlloc, l’aliança de Guanyem, ICV, Procés Constituent i Podem podria suposar una clarificació del panorama amb vistes a les municipals. Aquests electors, allunyats de les discussions internes i dels matisos estratègics dels partits, pensaran segurament que trobar-se una sola papereta en lloc de quatre és d’agrair. Fins i tot m’atreveixo a creure que molts d’ells lamentaran que no hi hagi hagut pacte amb la CUP, tenint en compte que el diagnòstic sobre la ciutat i les propostes polítiques municipals no difereixen gaire. Insisteixo, a ulls d’un votant mig.

Imagino que és una anàlisi similar la que ha afavorit el pacte d’aquesta setmana. Agrupar el màxim percentatge d’electorat és l’objectiu d’una aliança feta estrictament amb l’horitzó del 25 de maig (ningu diu que sigui repetible a les catalanes o a les espanyoles, de moment, malgrat el desig expressat ahir per Joan Herrera). Però més enllà d’això, cadascuna de les formacions incorporades a la llista que encapçalarà Ada Colau assumeix riscos i haurà de pagar un preu. Iniciativa, després de dècades pretenent representar l’esquerra alternativa i després d’anys a l’ombra del PSC, veu com, en el moment més baix dels socialistes, la seva marca queda diluïda en un conglomerat que ni tan sols encapçala; la marca dels qui es deien “d’esquerres de debò” és engolida, si més no públicament, pels grups que no estan contaminats d’exercici de govern.

La paradoxa d’aquesta circumstància és que la resta de grups –Guanyem, Podem, Procés Constituent...- també queden afectats per l’aliança amb un partit que ha intervingut en moltes de les decisions que ells volen combatre. I que ha funcionat com a partit convencional, per exemple des del punt de vista financer. A les poques hores de saber-se l’acord, ja s’ha publicat que els préstecs de La Caixa a ICV qüestionen la bel.ligerància dels altres grups contra la mare de les entitats financeres catalanes. Si ICV perd lideratge, la resta perden puresa.

I la CUP? Conscient de la seva influència actual, prefereix anar per lliure, remarcant la component independentista tot i tractar-se d’eleccions municipals. La puresa i el protagonisme, en aquest cas, queden garantits per l’aposta de fer una llista pròpia. I la llibertat per fer els pactes postelectorals que prefereixi. A canvi, assumeix el risc d’adreçar-se a un electorat potencial que té molts punts en comú amb el de Guanyem, cosa que podria costar-li un percentatge important de vots. Això sí, els que tingui seran inequívocs.