ERC. Primera força en 443 municipis (incloent les quatre principals de província) i segona força en 443 municipis més, és a dir primera o segona força en el 93,5% dels municipis catalans. Per primera vegada des dels anys 30 Esquerra mostra potencial hegemònic, perquè tot i ser una victòria per només dos punts s'edifica sobre un vot tant urbà com rural, interclassista i identitàriament divers. Si ho administra amb intel·ligència i generositat, pot consolidar-se com el gran partit de les classes populars i liderar el procés constituent.

CiU. Per a un partit de govern qualsevol cosa que no sigui guanyar les eleccions sempre és una derrota, però en tot cas aquesta és la més dolça de les derrotes. Guanya 100.000 vots respecte a les últimes europees (cas gairebé únic a Europa entre els partits de govern), es queda a només dos punts del primer i els resultats globals de les altres forces reforcen la seva aposta estratègica: dret a decidir. El debat (molt madrileny) sobre la presumpta debilitat d'Artur Mas ha durat dos dies: Rajoy i Rubalcaba no estan precisament per donar lliçons de lideratges reforçats.

PSC. Lost in translation.

ICV. Salut de ferro. Puja molt en vots i en percentatge respecte a les darreres europees, exhibeix planter amb un Urtasun molt sòlid, i el fenomen Podemos no li fa gairebé ni pessigolles: Urtasun més que duplica Pablo Iglesias, mentre que a la resta de l'Estat Iglesias gairebé li fa el sorpasso a IU. L'aposta per combinar defensa a ultrança del dret a decidir amb oposició frontal al govern de CiU es veu ratificada. Hi ha un públic que vol això.

PP. Resultat humiliant: el primer partit d'Espanya és el cinquè partit de Catalunya. A Gènova i al carrer Urgell saben que tenen una líder completament amortitzada i socarrimada, i per això la mantenen, perquè no volen cremar cap nou valor fins que no sigui estrictament necessari. L'únic dubte és si Sánchez Camacho acabarà al Senat o al consell d'administració d'alguna regulada.

C's. L'espectacular inversió mediàtica que el Pont Aeri ha fet en Albert Rivera ha tingut un resultat modest a Espanya i ridícul a Catalunya. Sisena força, i amb una dada especialment sagnant per al petit Lerroux: ERC ha tret millors resultats a les Illes (7,25%) que no Ciutadans a Catalunya (6,28%).

CUP. Com ha demostrat el politòleg Jordi Muñoz, Podemos no s'ha alimentat pràcticament de vot cupaire. De tota manera, amb la seva decisió de no presentar-se a aquestes eleccions i a la vista dels resultats, la CUP ha comprovat que quan deixes espai te l'ocupen els altres, ja sigui ERC, ICV, Podemos o qui sigui, perquè el votant vol votar. D'aquí al 9-N serà interessant observar si dins la CUP guanyen els sectors més propensos a la participació política i més interessats en eixamplar la base social del projecte, o bé els que aquests dies criden per les xarxes a incendiar-ho tot arran del cas Can Vies.

I el procés? Bé, gràcies. Progressa molt adequadament.