Parlem d’(in)comprensió lectora i acompanyament familiar

«Cada curs que passa els infants que no llegeixen a casa tenen menys oportunitats educatives. Per què no parlem d’aquest repte educatiu de primer nivell?»

26 de gener de 2023
El passat mes de desembre es van fer públics els resultats de les proves de competències de 6è de primària del curs 21-22. Uns resultats que ens haurien de preocupar, especialment els de llengua catalana i matemàtiques, que han empitjorat notablement. En comprensió lectora de la llengua catalana, el percentatge d’alumnes que quan acaben la primària no comprenen el que llegeixen ha augmentat de l'11,20% al 13,20%. Tot i que la taxa continua per sota de la del 2016 (15,7%) s’hi aproxima massa, posant de manifest la prolongació dels efectes de la pandèmia però també un dels punts negres del nostre sistema educatiu.
 

Gràfic de l'evolució de la competència lectora a 6è de primària a Catalunya


Pel que fa a la competència en llengua catalana en conjunt (que inclou la comprensió lectora, la comprensió oral i l’expressió escrita), entre el 2015 i el 2021 observem una lleugera millora, però l’any 2022 veiem un clar retrocés, que és encara major si ens fixem específicament en els centres més complexos.

Mentre que en les escoles de baixa complexitat el percentatge d’alumnes amb un nivell baix de llengua catalana augmenta menys de 2 punts, en les de màxima complexitat és de fins a 6 punts (de 24% a 30%), essent la pitjor dada dels darrers 7 anys. Una vegada més es mostra la inequitat en el repartiment de les dificultats i s’evidencia com la segregació escolar té efectes directes i molt tangibles sobre les oportunitats educatives dels infants.

Les dades s’imposen, com s’imposa la urgència d’implementar mesures i programes que ens permetin reduir aquesta taxa, especialment en els centres amb població més vulnerabilitzada. Mesures i programes que comptin amb l’escola, que ja fa mans i mànigues per garantir que tots els infants assoleixen el conjunt dels aprenentatges, però també amb la resta dels actors. Mesures i programes que entenguin que el sistema educatiu no va només d’escola.

 

Evolució de la proporció d'alumnat amb una comprensió lectora baixa


En aquest sentit, sabem que existeix una mesura guanyadora, al mateix temps que complexa: el treball amb les famílies perquè aquestes esdevinguin acompanyants dels seus fills i filles i estimuladores dels seus aprenentatges. La situació socioeconòmica familiar és un factor de pes en l’èxit educatiu d’un infant, però no ha de ser necessàriament determinant. El compromís i la involucració de les famílies en l’educació dels infants afavorint l’adquisició d’hàbits i competències en lectura són crucials per superar el risc d’exclusió social. De fet, segons el darrer estudi PIRLS publicat (2016), l’acompanyament i el clima lector a casa són factors determinants, lleugerament per sobre de la renda familiar. Segons Annie Kidder, promotora d’una escola amb oportunitats per tothom al Canadà i defensora del rol de les famílies en la millora de l’educació pública, “els pares poden marcar totalment la diferència si llegeixen llibres i contes amb els fills, i els comenten”.

A 4t de primària els resultats de PIRLS de 2016 a Catalunya també reforçaven aquesta idea posant de manifest que els nens i nenes que tenien suport a casa fent activitats relacionades amb la lectura (explicar contes, cantar cançons, llegir en veu alta rètols i etiquetes, fer jocs amb l’alfabet...) tenien un rendiment més alt en comprensió lectora que els que no tenien aquest suport. De fet, tant aquest indicador com l’indicador relacionat amb els hàbits de lectura de les famílies assenyalen una diferència en els resultats de 4t de primària de mig curs acadèmic, que ens hauria de fer pensar.
 
Si sabem que cada curs que passa els infants desafavorits que no tenen un clima de promoció i acompanyament lector a casa veuen reduïdes les seves oportunitats d’èxit educatiu, i sabem que modificant aquest clima podem tenir un impacte en els seus resultats, posem-nos-hi, no? Massa sovint assumim que amb les famílies amb menys recursos no hi ha gaire a fer, més enllà de dotar-les de prestacions econòmiques. Assumim que les famílies pobres no tenen la capacitat d’acompanyar als seus fills i filles. Associem pobresa amb manca de capacitats per fer de mare o pare. I ens equivoquem.

Que la renda condiciona és evident i que calen mesures redistributives és un fet. Però també ho és que moltes vegades els motius de les famílies per no acompanyar més als seus fills i filles són la por, la manca de confiança en el mateix rol de pare o mare o la sensació que la manca d’estudis superiors les incapacita. Tanmateix, en l’àmbit de la comprensió lectora i promoure l’hàbit lector a casa tenim moltes possibilitats de millora.

La lectura està present en gairebé tot allò que fem, i posar consciència a aquest fet ja pot ser un primer pas important. La lectura té aquesta capacitat democratitzadora: no és indispensable ser ric per accedir-hi, per posar-la en pràctica i per socialitzar-la en l’àmbit familiar. Aprofitem l’oportunitat que ens dona la lectura per a convertir-la en el motor perquè les famílies puguin acompanyar més i millor als seus fills i filles cap a l’èxit educatiu.