Aquest mes de maig farà 36 anys del naixement de la primera escola de la Bressola (la xarxa d’escoles catalanes de la Catalunya Nord) al km 1 de la carretera d’Elna a Perpinyà. Ha passat molt de temps i com és normal, per la funció educativa que exerceix la Bressola, també hi ha passat molta gent.
La Bressola és una bonica aventura que han compartit moltíssimes persones, i per tant, ja forma part del record i de l’experiència de la vida d’un gran nombre d’alumnes, pares, mestres i personal no docent. Tots i cadascú, d’una manera o una altre, han fet créixer aquest projecte educatiu llargament reconegut a nivell pedagògic i ferm en la recuperació del català a la Catalunya Nord.
Però de tots ells, voldria destacar la importantíssima tasca realitzada pels mestres, que han hagut de combinar professionalitat amb voluntarisme. Sigui com sigui ara molts d’ells segurament deuen estar aportant la seva experiència en d'altres rodals del país, però estem segurs que aquesta experiència ha quedat en algun racó del seu bagatge i, perquè no dir-ho així, del seu cor.
Avui la Bressola travessa, com la resta del país, moments difícils. Necessitem del suport de tothom per fer front a la crisi i mirar de garantir la continuïtat del nostre projecte educatiu en terres nord-catalanes. És per això que ens agradaria poder comptar altre cop amb el suport de tots aquests professionals com a ambaixadors de la Bressola i dels valors pedagògics que defensem, i que segurament ara estan defensant en d'altres indrets.
Ens agradaria molt poder-nos retrobar tots altre cop i així conjuntament poder buscar la manera de trobar vies de suport a la delicada situació que estem vivint a la Bressola, i és per això que hem organitzat pel proper dissabte 11 de febrer a les 10 del matí, una trobada a la seu de l’'associació de mestres Rosa Sensat a Barcelona, a l'Avinguda de les Drassanes, 3.
Desgraciadament, amb tants d’anys, hem perdut el contacte de molts d’aquests companys i companyes, i per això faig una crida pública per tal que totes aquestes persones es posin en contacte amb nosaltres. Animo també a la resta de catalans i catalanes a posar-se al nostre costat, ajudant-nos a resistir, perquè hem de pensar que cada vegada que hi ha un retrocés del català a qualsevol punt del nostre país, hi ha un retrocés en el global de la nostra llengua i esdevé més dèbil.
I també perquè volem sortir d’aquesta crisi com a catalans i no com una altre cosa ...
ARA A PORTADA
19 de gener de 2012
Et pot interessar
- Decisions que tenen conseqüències Eduard Voltas
- La puta enveja Clara Tena
- La «cultura de l’esforç» (1): Sandel i el mite de la meritocràcia Toni Comín
- L'Estadi com a unitat de mesura Jordi Bianciotto
- Fora Grillons Xavier Grasset i Foraster
- Brussel·les posa fi a la solidaritat postpandèmica Germà Capdevila