Artur Mas va ser un president acompanyat per la dissort. Una dada ho resumeix tot: va guanyar cinc eleccions al Parlament i només va ser president de la Generalitat durant cinc anys, etapa amb ombres i llums marcada pel rigor de l'austeritat, l'esclat del procés i un talent discutible pels recursos humans. Quan va decidir plegar davant del veto de la CUP i va proposar Carles Puigdemont per succeir-lo -una operació molt més cuinada del que es va traslladar el 2016-, Mas va encunyar una expressió que va fer fortuna: el pas al costat. Una expressió que ja és habitual en el llenguatge polític català, sovint autoreferencial, i que serveix per emmarcar la situació de la presidenta del Parlament i de Junts, Laura Borràs. La Fiscalia ja ha fet oficial l'escrit d'actuació i li reclama sis anys de presó i 21 mesos d'inhabilitació pels delictes de falsedat en document mercantil i prevaricació continuada per la seva gestió al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). Un pas més, doncs, cap a un judici oral previst des de fa mesos.

L'última en demanar un pas al costat a Borràs ha estat Marta Vilalta, portaveu d'ERC, en una entrevista a la SER Catalunya. "Ho hauria de valorar", ha remarcat Vilalta, preguntada sobre la qüestió. Un cop s'obri judici oral, el Parlament haurà de decidir si se li aplica a Borràs l'article 25.4 del reglament, que la suspendria en el càrrec en estar processada per un delicte de presumpte corrupció. L'article és altament discutible, perquè contravé la presumpció d'innocència -es va aprovar a instàncies de la CUP en un moment en què Junts pel Sí feia camí amb els anticapitalistes pel referèndum de l'1-O- i perquè no és prou concret. Al mateix temps, però, hi ha una pregunta que és evident: la presidenta del Parlament i el partit que presideix han de promoure una desobediència explícita del reglament que regeix la cambra? Si tan injust és, per què no s'ha reformat en aquest any i mig de legislatura? Potser perquè, també aquí, l'enemistat íntima entre ERC i Junts s'ha revelat com a factor indispensable per entendre els esdeveniments.

"Un cop el president Pere Aragonès diu que si Borràs fos d'ERC ja hauria estat apartada, ja no hi ha marxa enrere. Ella no es farà enrere, perquè seria una reculada en tota regla", reflexionava a principis d'aquesta setmana una veu autoritzada de Junts al Parlament. El camí a la cambra està dissenyat: comissió de l'Estatut del Diputat, presidida per Jaume Alonso-Cuevillas -el nom de Xavier Trias li ha menjat terreny en l'aposta per ser candidat a Barcelona, que treballa des de fa setmanes-, i votació al ple sobre la situació de Borràs. Junts defensarà que és un cas de lawfare de manual, i ERC reclamarà que no "s'arrossegui" el Parlament en un cas que té vincles amb una presumpta corrupció. La CUP, si és coherent, tampoc pot salvar Borràs. No només perquè va inspirar la reforma del reglament, sinó perquè acostumen a exhibir inflexibilitat en tot allò que té a veure amb presumptes males pràctiques. Si més no, quan s'han d'aplicar els seu estàndards fora del recinte de casa seva.

S'ha dit mil vegades, però és un dia per tornar-ho a repetir: res tensarà tant la relació entre Junts i ERC com l'actuació en el cas Borràs. Ni la taula de diàleg, ni l'ampliació de l'aeroport, ni els pactes post-municipals, ni les qüestions de pell forjades durant una dècada de col·laboració tant al Parlament com al Govern. De fet, cap element és més susceptible de generar la sortida de Junts del Govern que la gestió que es faci les properes setmanes del probable judici oral contra la presidenta del partit. Un exemple: "La desproporció i persecució a la MHP Laura Borràs és brutal. Si la fan caure, caurà tot!! Sempre al teu costat, presidenta!". El tuit és de David Torrents, secretari d'organització de Junts a proposta d'ella. Aquest "caurà tot" és eloqüent, perquè apunta el que voldran sectors del partit si ERC deixa caure la presidenta del Parlament. I no és cap secret que hi ha veus a Junts -començant per Jordi Sànchez, exsecretari general- que no veuen suficient una trencadissa pel cas Borràs com a argument per sortir de l'executiu. Algú es pensa que Jaume Giró, Victòria Alsina o Lourdes Ciuró es pronunciaran a favor de marxar del Govern a les portes de les municipals i amb els pressupostos a punt de sortir del forn? És altament improbable.

Amb Borràs acusada per la Fiscalia, Junts i ERC no tenen marge: o un dels dos recula, o la legislatura s'emboira definitivament. La presidenta del Parlament tindrà marge per exhibir, sempre ben acompanyada pel seu entourage, l'argumentari de la persecució de l'Estat. Existeixen pocs dubtes que, si no fos qui és, no s'hauria escarbat tant en el cas. Però la investigació -possibles irregularitats al marge, que la justícia també hauria de dirimir- també serveix per constatar que els eslògans poden tenir les potes més aviat curtes. És compatible presentar-se com a filla de l'1-O si el 2013, a proposta de Mas i de Ferran Mascarell, s'ascendeix a la direcció de la ILC? S'ha posat de moda desprestigiar els polítics de llarga trajectòria i s'ha vexat aquells que han dedicat bona part de la seva vida a les estructures de partit amb l'argument que la nova política era millor que la vella, però aquest és un axioma que no sempre funciona. De política només n'hi ha de bona i de dolenta. S'hagi nascut abans o després de l'1-O, hi hagi lawfare o no, els representants han d'estar a l'altura de les circumstàncies i actuar amb rigor. Potser el pas al costat no és exigible, però sí que ho és tractar la ciutadania amb respecte.