Pastor, Mas, els «progres» i la consulta

29 de setembre de 2014
Un espectacle pur i dur on valen estirabots, mitges veritats i proclames simplistes i altament reduccionistes. En això s’ha convertit, ara com ara, el procés català i la consulta per a les Espanyes, i així el va retratar aquest diumenge La Sexta, autoanomenada “progre” des de la seva ufana fundació. Poc després de dos quarts de deu del vespre, Ana Pastor posava sota l’objectiu catòdic el president Mas, en un show que ha acabat sent una prova més d’aquesta reducció a titulars en què sembla haver-se convertit la informació.

És com picar ferro fred. Adéu als arguments: ja no valen explicacions llargues, pensades, ni raonades. El periodista pregunta i repregunta, talla i no escolta gaire. Es veu l’entrevistat com una presa a la qual se li ha d’extirpar el millor dels titulars possibles, aquell que s’escamparà pel vomitori públic de les xarxes socials. Però no n’hi va haver, de titular. La part inquisitiva de l’espanyolitat més carrinclona no escoltava gaire i, minut a minut, vam constatar que encara ens hem de sentir agraïts per haver pogut tenir una horeta de quota de pantalla. I en "prime time", escolti.

Preocupa que el procés català segueixi sent una cosa simple, banalitzada i reduïda a quatre negatives que semblen dictades per la part més intransigent de l’entranyable “derechona”. Preocupa tanta progressia adormida que encara no sap què coi passa a Catalunya. Al capdavall, és l'enèsima oportunitat perduda per tal que l’altaveu del progressisme espanyol –aquell que sap escoltar, que entén la diversitat dels pobles i que entén els valors més elementals de la democràcia– fes sentir la seva veu.

Minuts després de l'entrevista al president, en una nova sessió d’El Convidat, Lluís Llach semblava que havia de dir, en qualsevol moment, “no era això, companys, no era això”. Però no li va caldre, perquè el seny de la raó acostuma a ser molt més extrem, concís i clar: “no es pot ser d’esquerres i no voler la llibertat dels pobles”, deia des del Senegal. Queda tot dit. Pastor, Mas, Llach i el mur on sempre topem quan volem establir diàleg.