Un dels espais de joc més extensos en la majoria de les escoles és el de la pista de futbol. De fet, fins encara ara, és obligatori que els centres comptin amb una pista que habitualment es destina a jugar al futbol. Una nova guia de la conselleria d'Educació elimina aquesta obligació. I aquesta és una molt bona notícia.

Com bé sabem, els espais no són neutres, i tampoc són lliures de sexisme. Històricament, l'espai de joc s'ha estructurat a partir d'aquest camp de futbol on majoritàriament hi juguen les criatures socialitzades en masculí.

Ocupen l'espai central, l'espai més ample, tenen més llibertat de moviment i també decideixen qui, com i quan es juga. I això és també manspreading, és a dir, la tendència cultural a ocupar un espai masculí superior al necessari. I això també és un comportament masclista que contribueix a atribuir una superioritat a l'home cisgènere.

Estic molt a favor d'eliminar les pistes de futbol als patis de les escoles. I això no vol dir que estigui en contra que els nens puguin jugar a futbol. Significa estar a favor d'una redistribució més justa i lliure dels espais, perquè els patis de les escoles és el primer lloc on les criatures aprenen a socialitzar-se i cal que ho facin en igualtat.

Qui diu que és una bajanada i que els nens continuaran jugant a futbol va errat. Els nens podran continuar jugant a futbol, en un espai més equitatiu i igualitari, i no cal que ocupin el centre de joc. Allà on hi havia una porteria podran fer una cabana, podran fer joc lliure i simbòlic, o fer curses de sac: aquell espai no hi tindrà un nom ni un agent vehicular del joc.

I qui digui que els camps de futbol són l'essència dels coles és que potser no l'han ensenyat prou a valorar l'educació en els valors, i en el respecte a la diversitat i vers els altres. L'essència de les escoles és la socialització, l'empatia i l'aprenentatge per construir un futur millor.

Ja ho diuen en estudis expertes en arquitectura en clau de gènere com Equal Sarée: a través de tècniques d'observació, anàlisi i enquestes, han determinat que la segregació i sectorització del pati en motiu del gènere és un fet, i que cal construir nous espais polivalents segons les característiques de cada centre amb un disseny col·laboratiu i un consens col·lectiu.

Treballem doncs en el disseny d'aquests nous espais més igualitaris i accessibles per a tothom. Perquè els espais també condicionen els privilegis, limiten i condicionen el joc, una acció que ha de ser totalment espontània en criatures i que ha de sorgir de dintre i expandir-se cap a fora. I aquest no només ha de ser l'únic canvi, ha d'anar acompanyat d'una sèrie d'accions per transformar la nostra societat cap a un model menys adultcentrista, més amable amb l'entorn i el medi ambient, un model que fugi de l'androcentrisme en el qual s'ha basat fins ara.

Perquè fins ara ningú ha pensat que potser les joves necessiten tenir una pica per rentar la copa menstrual al mateix lavabo i preservar així la seva intimitat, si ho prefereixen. Perquè ningú fins ara s'ha plantejat que potser el ciment no és el millor sòl per les nostres criatures. Per què fins ara ningú s'ha parat a pensar que potser cal un espai amb més tranquil·litat perquè nens i nenes amb autisme poguessin tenir les mateixes oportunitats. Perquè fins ara ben poca gent s'ha dedicat a preguntar a les criatures què és el que millorarien i troben a faltar d'aquests espais polivalents.

És un moment de canvis i transicions, i entenc que aquells que fins ara heu viscut del privilegi us sentiu molestos. Però toca desconstruir-nos per avançar i construir una societat més justa, més igualitària. Eliminar les pistes de futbol a les escoles i convertir-les en espais multidisciplinaris i polivalents és també contribuir a erradicar el manspreading i alliberar la societat del futur de brots de patriarcat enquistat en forma de pista de futbol centralitzada.