Llàstima, mira que em va sorprendre Jordi Cañas, que al Twitter es catalanitza l’enya tal com augura irònicament sempre el PP que passaria en una Catalunya independent. Va venir aquesta setmana a Catalunya Ràdio, i content i engrescat pel creixement que els pronostiquen les enquestes, que sigui quina sigui els atorguen prou diputats com per entrar en la gamma alta parlamentària, la del grup propi, feia i desfeia el seu discurs, com Penèlope i el cabdell de llana. A micròfon tancat parlava en català, i a micròfon obert en castellà. Una mica tal com som. Seguint la tradició de l’autoodi català. Aquella actitud mesella de parlar en castellà davant d’un interlocutor desconegut (no fos cas que se’ns titllés de maleducats).

Aquell clàssic català, que no sé si inclou la Geografia espiritual de l’Artur Bladé Desumvila. Aquell llibre que encara que no tingui suport d’un banc, recull el seny, i fins i tot la terra, en l’essència del pensament de Francesc Pujols, per acabar assumint que un dia els catalans ho tindrem tot pagat,només pel fet de ser-ho.

Encara no hi som. Encara no ha arribat aquest estadi. Ciutadans, el partit de Jordi Cañas, va creixent, possiblement també des que s’ha desfermat de manera ampliada el debat sobiranista, i la idea de fer una consulta democràtica de cara i ulls, i amb validesa sobre el futur d’aquest país. De fet Cañas, que ve del PSC, va explicar que va estripar el seu carnet quan el president Maragall, va pactar amb ERC, i va formalitzar el tripartit amb ICV. Tanta conya amb les ànimes del PSC i resulta que n’hi va haver una: l’espanyola que es va sentir ofesa, fins el punt d’alimentar una nova formació. Ja veurem si aquest creixement el fa sobre un ideari més socialdemòcrata que liberal, que fins ara, al marge de la llengua, semblava la bandera que aixecaven. Què els donarà més vots l’espanyolisme, o la transició socialista ? Hi ha qui aventura que si van aconseguint implantació, i en funció del que passi el 25N, potser podrien acabar disputant al PSC el ser el soci lleial al PSOE. Ja ho veurem. Mentrestant el que no es pot negar és la catalanitat d’un partit que practica una cosa tan catalana com l’autoodi.

Què han fet sinó els militants de Ciudadanos /Ciutadans de Vila-seca? Des de la seva plana de Facebook han proclamat el boicot als productes catalans! Fins i tot l’Albert Rivera els ha hagut d’amonestar i fer-los retirar la tirallonga “del cava no compraràs, i del fuet te olvidarás, y así buen español serás”. Enmig de la rima consonant donen els codis de barra que diferencien els productes catalans i espanyols, i demanen que no es comprin els catalans perquè “España se la juega”. Això només ho pot promoure un català, català, un que és digui Garcia i Garriga, un català que sap que aquesta terra fa coses, com diu el president Rajoy i pa amb tomàquet com diu l’alcaldessa Botella, i que a partir d’ara no ha de tornar a menjar mai més.

I només podia sortir de Vila-seca, que a més de Port Aventura, també és la terra de Callipolis, amb el mosaic més preciós que té el museu arqueològic de Tarragona,i d’on va sortir Jaume I per conquerir Mallorca, i on va nèixer Sant Bernat Calvó, i la del Castell dels Kies, el cònsol holandès que va fer costat als austriacistes el 1714, i més cap aquí, Vila-seca és el poble d’Helena Masseras, una de les primeres llicenciades en medicina de l’Estat, o de Lluís Dolsa pioner de la psiquiatria, del doctor Agustí M. Gibert, o d’Esteve Pujals primer catedràtic de filologia anglesa d’Espanya, o d’Esteve Morell Scott que va ser alcalde de Melbourne,i de l’escultor Joan Salvador, i el pintor Jordi Sarrà, del ferrer Antoni Mas, el dibuixant Andreu Faro, i l’actor Esteve Grasset, i  dels periodistes a Madrid Jordi Prats, i Iolanda López, del pare del Dr. Punset, i del besavi de l’Ana dels Mecano,  i de l’exconseller d’Ensenyament i Cultura, Joan Maria Pujals, i del president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet. I el de molts, i molts altres ciutadans de Vila-seca, com jo mateix. Ves que potser alguna vegada no hagi comès aquest pecat tan català de l’autoodi, ben ciutadà altrament!