Sembla increïble que els catalans, assenyats i poc susceptibles com som, no acceptem la magnífica broma que ens féu l’excels Gregorio Peces-Barba, un dels cèlebres “pares” de la Constitució espanyola, al X Congrés Nacional de l'Advocació (també espanyola)! Al cap i a la fi, es limità a declarar que “Si [els espanyols, en temps del comte-duc de Olivares] ens quedem amb els portuguesos i deixem que se’n vagin els catalans (...) potser ens hauria anat millor”, afegint-hi que “fins i tot estem en millors condicions que en d’altres èpoques (...) [ja que] “no se quantes vegades calgué bombardejar Barcelona, però i (sic) aquesta vegada es resoldrà tot sense necessitat de bombardejar Barcelona”.

A tot estirar, l’únic que se li pot retreure és un cert to entre paternalista, prepotent i condescendent, propi de l’amo i senyor que, amb absoluta condescendència, pot decidir unilateralment el destí de les seves darreres possessions colonials: les deixem o no les deixem?

A més, aquest incomprès aspirant al Club de la Comedia –o a les tertúlies de la TDT ultraconservadora madrilenya, que són els més destacats programes d’humor de la televisió espanyola- s’ha afanyat a demanar disculpes, per si alguns dels seus primitius súbdits colonials ens hem sentit ferits, donada la nostra congènita incapacitat d’apreciar les plasenteries mesetàries: “facin-s’ho mirar, ja que són molt susceptibles a les bromes”, sobretot tenint en compte que “Catalunya forma part d’Espanya des dels orígens”.

L’infal·lible jurista té tota la raó: la nostra terra ha format part d’Espanya “des dels orígens”: no ja des del temps dels Reis Catòlics, com afirmava, sinó des de molt abans, des que el primer home prehistòric peninsular començà a barbotejar i deixà anar un incontestable “¡España antes roja que rota!” o, qui ho sap?, “España es una unidad de destino en lo universal”. Ho demostra ben palesament el fet que els caçadors de les  coves d’Altimira ja enarboraven amb orgull la bandera espanyola... (imaginem que xisclant, enfervorits, “¡Viva la Roja!”).

Una volta Peces-Barba ens ha obert els ulls, informant-nos que els (tan poc humorístics) catalans som espanyols des de l’època de les cavernes –potser fins i tot des del Big Bang-, potser sí que ha arribat per fi l’hora que acceptem el seu tan humorístic repte i comprovem si ens va millor sense ells!