Per quart any consecutiu, el govern de Mariano Rajoy, sense fer soroll, torna a augmentar el pressupost del Ministeri de Defensa. Ho fa per la porta del darrere a través d’un crèdit extraordinari de 856 milions d’euros que no apareixien als pressupostos del 2015.

Aquesta és la tònica de cada any del Govern del PP. En el BOE, cada estiu, hi apareix un Reial Decret que concedeix al Ministeri de Defensa un crèdit extraordinari per a comprar avions, helicòpters militars, fregates, míssils i obusos, entre d’altres. Així, podem veure com el crèdit extraordinari concedit el 2012 va ser de 1.782 milions d’euros; el del 2013, de 877 milions d’euros; el del 2014, de 913 milions d’euros i, el d’aquest darrer any de legislatura, de 856 milions d’euros. En els quatre anys de legislatura del PP, 4.428 milions d’euros concedits d’amagat i en forma de crèdit per a l’Exèrcit.

Aquest dispendi en armament es fa en un context d’una legislatura marcada per les retallades socials i l’ofec per part del Govern espanyol de les comunitats autònomes, que són les que suporten el pes de l’educació, la sanitat i els serveis socials. És a dir, per una banda, diuen que no hi ha diners i es posa en seriós risc l’Estat del Benestar, però, per l’altra, sí que troben diners per a comprar armes.

Però no tot acaba aquí. Fixem-nos amb el darrer anunci del ministre Montoro que
fixa un objectiu de dèficit del 0,3% per a les comunitats autònomes l’any que ve. Així, les continua posant al límit exigint-los un esforç que multiplica per 10 el que s’aplica el Govern central a si mateix. Un Govern central que sembla que vagi sobrat perquè mentre exigeix esforços injustos i il·legals, anuncia a bombo i plateret la posada en marxa de rebaixes fiscals com la de l’IRPF que, tot sigui dit, beneficiarà principalment als salaris més alts.

Total, per a segons què sí, per al que convé demanen crèdits extres, si cal baixar impostos perquè vénen eleccions, endavant; ara bé, segueixen exigint esforços a les comunitats autònomes cosa que, significa, tenir la voluntat de seguir asfixiant l’estat del benestar.