Cap de les projeccions de vot de les grans empreses confeccionadores d'enquestes donaven tan pocs escons al PP com finalment n'ha obtingut. L'única veritat de la nit fou que el PSOE ha quedat per darrere del PP, i si m'apuren, que a Catalunya el PDECat no tindria cap possibilitat de superar la barrera electoral. Però més enllà d'això ni la CUP ha obtingut l'escó que se li atorgava, ni la distància en vots entre els dos grans partits ha estat cridanera, ni s'esfondra més Vox que Sumar, si tenim en compte quin percentatge de vot en perd cadascun d'ells. 

D'altra banda, totes les enquestes i els debats han estat jugant a un bipartidisme més que evident com un intent de presidencialitzar l'elecció dels diputats i senadors en el que és constitucionalment un sistema parlamentari de govern. Interessava al PSOE i al PP, fantasiejant cadascú d'ells amb aquelles majories absolutes d'altres temps.

Però l'aposta per eclipsar les diverses formacions polítiques que es presentaven aquest 23 de juliol en plena canícula i per sorpresa de tothom menys de Pedro Sánchez no ha sortit massa bé: els dos partits-comparsa resisteixen, continuen existint i fins i tot governen; la possibilitat d'una gran coalició s'escapa entre els dits de Feijóo (i dels mercats, i de molts històrics del socialisme) en la mesura en què un dels partits perifèrics, Junts, té amb només set escons, la clau per a la investidura del candidat socialista. La governabilitat serà en tot cas complicada.

Abascal ha dit en algun moment de la campanya que les enquestes han estat més prescriptores que informadores, i té raó. Si no podem assegurar quina mena de condicionament han produït (desmotivar qui perd, desmobilitzar qui guanya, o tot a l'inrevés), el que sí que és cert és que han construït i nodrit la idea del vot útil, ja sigui per "frenar Frankenstein", ja sigui per "barrar el pas del feixisme". I la conseqüència és que, com en altres moments de la història, la ciutadania sembla oblidar el dolent que els dos partits més votats hagin pogut fer en el passat. Mal menor? Potser sí, però això no fa menys legítima la pregunta: per a què serveixen les enquestes?