Semblaria estrany, si no sabéssim que aquest país és addicte de forma malaltissa a l'automoció, que en moments de retallades en serveis tant bàsics com la salud o l’educació ningú no es qüestioni la oportunitat d’inversions milionàries en infraestructures viàries com el desdoblament de l’eix transversal o la construcció de l’eix diagonal (Manresa-Igualada-Vilafranca-Vilanova). Sobretot si tenim en compte que els Països Catalans, i molt destacadament l’anomenat Principat de Catalunya, tenen un índex de kilòmetres de carretera per habitant i superfície dels més alts d’Europa, per sobre de Bèlgica o Dinamarca per exemple.

Encara hi ha ingenus que es pensen que aquestes dues caríssimes autovies les estan fent perquè els manresans puguem estalviar-nos deu minuts per anar a Sitges o perquè els habitants de Vic i Girona es coneguin una mica millor. En absolut, les dues infraestructures, unides al Bages i completades pels túnels de Bracons i la futura variant d’Olot, seran una alternativa real a l’eix del litoral pel trànsit de mercaderies procedents del Garraf, el Penedès, l’Anoia o de més enllà en direcció a la Junquera. Els camions  que ara col·lapsen l’AP-7 trobaran en aquestes autovies una bona manera d’evitar peatges.

I això, la manca de peatges, que a tots plegats ens agrada tant, en un país de trànsit com el nostre, en una de les zones del continent amb més circulació sense origen ni destí en el mateix territori, vol dir que ho paguem nosaltres, retallant altres partides, i en gaudeixen tothom, els transportistes procedents d’Almeria i en direcció a Alemanya o els camions polonesos camí de Madrid, per exemple.

I mentrestant, això sí, ens diran que el futur és el tren i dibuixaran eixos transversals ferroviaris i fantàstics corredors europeus de mercaderies, però a l’hora de gastar, d’invertir, seguiran fent-ho en el mateix de sempre, en asfalt.