El congrés d’aquest cap de setmana d’Unió Democràtica de Catalunya ha evidenciat la bona salut democràtica del partit, la força i capacitat de lideratge de Josep Antoni Duran i Lleida i, sobretot, la voluntat de ser d’un partit preocupat per damunt de tot per les persones per anar reforçant i avançant en la construcció nacional de Catalunya.

Al cap i a la fi, l’objectiu prioritari d’Unió és el progrés nacional del nostre país. Si una cosa ha quedat ben palesa en el congrés és que, per treballar per Catalunya, a Unió hi caben totes les sensibilitats nacionals. I n’hi ha: des de l’independentisme –és públic i notori que hi ha independentistes al nou comitè de govern elegit aquest cap de setmana-, fins el confederalisme. El que ens diferència d’altres formacions és la nostra voluntat de sumar i no excloure ningú que estimi Catalunya com a nació. Des de la seva fundació, ara fa més de vuitanta anys, a Unió hem defensat sempre que des d’una majoria social avançarem en la construcció nacional.

Val a dir que Unió, com a partit al servei de la societat catalana, ha sortit reforçat del seu XXVè congrés amb el suport aclaparador que ha rebut la ponència del partit, i per la confiança atorgada a la candidatura al nou comitè de govern encapçalada per Duran i Lleida, amb el suport de més del 80% dels compromissaris assistents.

Ara cal seguir amb la feixuga feina de picar pedra dia a dia per avançar en la resolució de les necessitats de la societat catalana, que Espanya pretén ignorar. La nostra primera prioritat és capgirar la situació de crisi econòmica i d’augment de la pobresa al nostre país. Per aconseguir-ho, cal un finançament just per a Catalunya, i això passa pel pacte fiscal amb el màxim consens de la societat civil i política del nostre país. Cal tenir-ho ben present: el pacte fiscal no és una proposta de partit, sinó de país.

Les enquestes ho reflecteixen: la societat catalana, en una amplia majoria, vol acabar d’una vegada amb l’abús fiscal que patim. Aconseguir un nou model bilateral de finançament més just alleugeraria, i molt, la greu situació financera que avui ofega Catalunya i que ens obliga a un nou pla d’ajustaments imposat  per la continua  apropiació d’impostos per part de l'Estat i per la centrifugació que fa del dèficit cap a les autonomies. També ens permetria entomar mesures i polítiques per al creixement econòmic. Però ara per ara, el govern de l’Estat ens nega els diners que a Catalunya generem els catalans.

Des de la satisfacció pels bons resultats del congrés, ara és hora de seguir picant pedra, i de persistir, sense defallir, tant temps com sigui necessari, per eliminar els obstacles que impedeixen el nostre ple desenvolupament com a nació. Des de dilluns ja estem plenament dedicats a aquesta tasca. Convido a sumar-s’hi a tots els que estimen Catalunya. El progrés nacional i econòmic del nostre país és feina de tots. El repte és difícil i serà dur, però ningú no ha dit mai que hagi de ser fàcil construir la Catalunya rica i plena de la qual ens parla el nostre himne nacional.