Malgrat tots els malgrats tenim una República Catalana i ho hem de posar en valor. Seguim avançant. Aquesta no es podia edificar amb unes poques hores o dies i d’això tots i totes en som conscients. Acaba de començar una guerra de posicions en la que ens podem trobar amb coses com la persecució dels nostres representants polítics, que han hagut de marxar per poder continuar treballant.

Dit això. Cada cop pren més força que tots els partits concorreran a les eleccions del 21 de desembre. El que hem d’exigir és que hi hagi un marc d’unitat de l’independentisme. És a dir, tot i que hi pugui haver o no llista unitària –o diverses– hem de tenir uns eixos programàtics conjunts per tal de facilitar l’enfortiment de la República.

Més enllà del que facin els partits, la societat civil hem de continuar endavant, perquè hem sigut i serem el motor d’aquest procés independentista. Així doncs, la República és a les mans de la població un cop més. Ara tenim sobre la taula unes resolucions del divendres 27 d’octubre que hem d’aprofitar. Agafem-les i treballem-les sense por:

Defensem la República. Les universitats catalanes han de respectar els acords del Parlament i posicionar-se. Del primer a l’últim espai decisori ha de postular-se, i això inclou als equips de govern, és a dir els rectorats, els quals han d’estar a l’altura de les circumstàncies. Fins ara no han estat capaços ni de demanar la llibertat dels Jordis. I això és molt greu, sobretot tenint en compte que les universitats sempre han estat espais crítics i amb un fort lligam amb les inquietuds socials i polítiques del país, transcendint les pròpies reivindicacions educatives. 
 
Les universitats, al cap i a la fi, també es troben amenaçades des del moment que es troba amenaçada la seva autonomia. És moment d’articular una assemblea de càrrecs electes universitaris d’estudiants i treballadors (PDI i PAS) de totes les universitats catalanes que doni resposta a aquesta situació, i assegurar un posicionament clar sobre l’aplicació del 155, els processos judicials, els empresonats, els drets i llibertats civils, l’ocupació policial, totes les qüestions que siguin necessàries i sobretot fer efectiu el nostre compromís amb les institucions i la República Catalana.

Iniciem el camí cap al procés constituent. És prou significatiu el que apunta el primer epígraf, de la segona part de la resolució: “Activar de manera immediata tots els recursos humans, públics i socials així com mitjans materials al seu abast, per a fer efectiu el procés constituent democràtic, de base ciutadana, transversal, participatiu i vinculant, que ha de culminar amb la redacció i aprovació de la constitució de la República [...]”. Hem de començar a activar les eines necessàries perquè es faci efectiu. A tots els nostres centres parlem-ne obertament i sense por a equivocar-nos, perquè l’únic error seria no intentar-ho. Plantegem possibles espais, eines organitzatives, fem xerrades sobre la importància d’aquest procés i com es podria plantejar.

Ens trobem en un punt de no retorn, seguim avançant!