
ARA A PORTADA

- Pep Martí i Vallverdú
- Redactor de Política a Nació
Ja es veurà el recorregut que poden tenir aquests expedients. Des de l'esquerra, Íñigo Errejón ha afirmat que cal ser prudents en tot allò que té a veure amb el delicte d'opinió i ha recordat que hi ha precedents contraproduents, com quan el delicte d'odi s'ha utilitzat en contra de militants antifeixistes. En tot cas, sovint es posa l'èmfasi en els aspectes més anecdòtics d'un tema prou seriós com és el de la memòria democràtica.
Es fa molt difícil de diferenciar el que és concentrar-se en record del dictador sense que això sigui, d'una manera o altra, una apologia de Franco i del seu règim. Mentre el govern espanyol estudia sancions als cada cop més residuals nostàlgics del franquisme, convertits en una caricatura d'ells mateixos, romanen dempeus aspectes més greus que afecten de ple la memòria.
Aquest diumenge, mentre un grapat d'ultres homenatjaven el seu referent, a Barcelona, davant la seu de la Prefectura de Via Laietana, Òmnium Cultural, Iridia i un seguit d'entitats memorialistes reclamaven de nou que l'edifici que va ser símbol repressiu sigui redefinit com un espai de memòria. Encara ara, molts dels qui van ser torturats a la comissaria no han rebut cap tipus de suport per afrontar aquesta capítol tràgic de la seva biografia. En altres països, com explicava en una entrevista un activista que va ser torturat, Carles Vallejo, les víctimes de persecució que figien de dictadures rebien assistència psicològica quan arribaven al país d'acollida.
S'ha hagut d'esperar fins ara perquè un criminal de guerra com Queipo de Llano hagia estat exhumat de la Macarena de Sevilla. La pervivència de monuments i plaques de record de criminals de guerra és un fet vigent i un sector de la dreta que s'anomena constitucionalista no amaga el seu coqueteig amb el pòsit feixista. Una política de memòria eficaç implica que vagin a l'una classe política, mitjans, acadèmia i escola per forjar una interpretació coherent i democràtica del passat. Un requisit ara per ara impensable però en el que s'ha de treballar.
La societat espanyola continua mostrant-se esquerpa a posar el focus de la veritat sobre els anys lúgubres de la postguerra i el franquisme. I com en altres aspectes, el govern espanyol es mou per la superfície dels problemes de fons. Aviat veurem si la nova llei és un estri útil per construir un relat potent sobre la memòria democràtica o si, altre cop, governar a cop de titular impedeix enterrar d'una vegada els fantasmes més tenebrosos.
Nascut a Barcelona el 1964, forma part de Nació des del 2015. Llicenciat en Filosofia i Lletres (Història Contemporània) per la UAB. Va estar molts anys al setmanari El Triangle, on va escriure bastant sobre temes d'Església. Abans, havia treballat a l'Arxiu Central del Departament de Governació. Ha escrit una biografia d'Antonio Maura (Ediciones B), una de breu de Josep Tarradellas (Fundació Irla), una història del Club d'Amics de la Unesco de Barcelona i un recull d'entrevistes fetes a Nació (Catalunya, cap on vas?). El darrer llibre ha estat Els que manen, amb Miquel Macià, sobre 50 nissagues catalanes amb poder.
Alta Newsletter
Iniciar sessió
No tens compte a Nació?
Crea'n un gratisCrear compte
Periodisme en català, gràcies a una comunitat de gent com tu
Recuperar contrasenya
Introdueix l’adreça de correu electrònic amb la qual accedeixes habitualment i t’enviarem una nova clau d’accés.