Segons el web Casos Aislados (www.casos.aislados.com), els 387 casos de corrupció a Espanya que hi ha enregistrats en la seva base de dades representen 122.038 milions d’euros. El 86% d’aquest cost criminal correspondria al Partit Popular, és a dir, 104.952 milions d’euros.
La sentència de la Gürtel és l’última que s’ha conegut d’aquesta banda que roba dia i nit. I n’hi haurà més. La sentència és tan clara i dura que, en qualsevol democràcia occidental, significaria la dimissió del president del govern i la convocatòria immediata d’eleccions. Sense pal·liatius, sense excuses. Fora.

Però en lloc de dimitir, Mariano Rajoy ataca Pedro Sánchez per presentar-li una moció de censura, i farà tot i més per aconseguir que la moció fracassi. A Rajoy, Sánchez li ha pres el rellotge, el control del temps, la iniciativa. 

D’entrada, Cs no accepta la iniciativa de Sánchez–Rivera ja es veia a la Moncloa amb els seu discurs nacional populista - , cosa que, si no hi ha canvis, obliga el PSOE (85) a demanar els vots a les altres formacions del Congrés per aconseguir sumar 176 vots. Ja té, suposadament, els de Podemos i els de les seves confluències (71), però no en té prou. Necessita també els d’ERC (9), els del PDECat (8) i els del PNB (5) com a mínim.

Amb tot, sorprèn que Sánchez encara no hagi parlat amb els partits que li haurien de fer costat o, si més no, això és el que es diu públicament. Si és veritat que no hi ha parlat, Sánchez pot perdre-la per prepotència i per manca de cortesia parlamentària. Sánchez ha d’entendre que els que l’han de votar no poden passar de ser considerats racistes avui i demòcrates demà sense que el líder del PSOE s’assegui a parlar. No hi ha vots gratis. I això un polític professional ho hauria de saber.

Sánchez ho té molt difícil per negociar res amb ERC i el PDECat. Sense haver-ho fet, ja se li ha dit "judes" i, Susana Díaz, ja ha deixat clar que “no hi pot haver concessions als independentistes que volen destruir aquest país”.

Potser l’objectiu últim de Sánchez no sigui fer fora Rajoy, que sap que no ho pot aconseguir perquè no pot fer concessions als independentistes, sinó que l’objectiu últim de Sánchez sigui Albert Rivera. És a dir, demostrar davant l’opinió pública que els que es presenten com els salvadors d’Espanya són els únics que mantenen un corrupte a la presidència del govern espanyol.

El portaveu d’ERC al Congrés, Joan Tardà, ho va tenir molt clar de seguida i així ho va dir en un tuit aquest dissabte: “Amb ulls d’un independentista valencià, illenc o català no té lloc dubtar de la necessitat de fer fora democràticament el PP.” Així va expressar el seu desig de fer fora Mariano Rajoy.

Joan Tardà té tota la raó, i jo hi afegiria que no cal ser independentista per voler-ho. Només per imperatiu moral, votis el que votis, et sentis el que et sentis, fora Rajoy.

El tuit de Tardà, com molts dels tuits que fa ERC últimament, va ser ràpidament contestat a la xarxa. En transcric literalment cinc comentaris dels més de 800 que va rebre:

"Aquest és el teu problema, que ho veus tot amb ulls de vividor de la política que vol viure de la camama durant dècades i no com algú q vol fer efectiva la independència del seu país. Per tu l'independentisme és la via per anar a sopar al Lhardy un cop per semana."

"Gent a pressó, exiliada. Repressió, violència i feixisme al carrer. I tu vols fer President a cost 0 a algú que, no solament no s'empenedeix, sino que en els darrers dies ha escalat verbalment en insults i amenaces. I si ningú et desmenteix, es que Esquerra li sembla OK"

"No crec que hagi de ser jutjat per inepte, però de ben segur que té casa segura a Madrit de part del club 155."

"Amb ulls d'un defensor de la República Catalana no té lloc la possibilitat de fer fora als feixistes del pp per posar als feixistes del psoe. De fet no té lloc ni preocupar-se per qui governi a l'antiga metròpoli. El que cal és aplicar ja el resultat del referèndum de l'1 oct"

"Mare meva Joan, calla la boca ja o fes-te l'afiliació al PSC d'una vegada... Qué passa que no vols perdre la pagueta del Congreso de los Diputaos o qué collons et passa nen?"

Avui, Tardà ho ha ampliat amb un altre tuit:

"1- Tothom coneix trajectòria Esquerra a/ Vam denunciar q @PSOE permetés investidura Rajoy b/ Vam votar sí moció censura @ahorapodemos c/ El març vam oferir suport a moció censura socialista. 2- Quan truquin i diguin què decidirem."

Els comentaris que ha rebut continuen sent molt crítics. En recullo cinc més:

"En resum, que sou capaços de recolzar als feixistes del 155 a canvi d'un plat de llenties. Ni que en siguin per dos o tres. Com heu acabat així? Quina llàstima!"

"Crec ha arribat l'hora de fer-los fora reunint signatures via change_org o qualsevol altre mitjà. Aquesta gent ens estan avergonyint diàriament amb les seves intervencions. No ens podem permetre que en nom d'una bona part de catalans/es vulguin cedir vots als del 155 i pro-presos"

"Eixamplar la base amb el PSC......I la república què????? Jubilat, quedat a casa i descansa!!!!!!"

"Sí, Tardà, sobretot, coneixem la teva trajectòria: covard i traidor. I la trajectòria d'ERC s'acabarà aviat, gràcies a tu."

"Als catalans ja no ens interessa el que facin els veïns de l’oest. Ja s’ho faran! No entenc com ERC encara no us n’heu adonat."

Tot això i molt més se li diu a un dels dirigents d’ERC més respectat per tots, un partit, ERC, que té el seu president a la presó, la seva secretària general a l’exili, la presidenta del Parlament i una consellera també a la presó i dos consellers més a l’exili.

És obvi que el canvi de discurs d’ERC té problemes, però, des del meu punt de vista, és extraordinàriament positiu que es vulgui canviar d’estratègia  una vegada s’ha arribat fins on no s’hauria d’haver arribat mai si s’hagués tingut en compte la correlació de forces i s’han comprovat els danys i l’error de considerar que l’Estat cediria i que la UE ens faria costat quan veiés la gent apallissada. Però això s’ha d’explicar amb claredat, sense subterfugis.

Hi ha desenes de milers de persones que han interioritzat que ja tenim una república proclamada i que ara l’únic que cal és materialitzar-la. Hi ha desenes de milers de persones que van defensar físicament les urnes. Hi ha desenes de milers de persones que han cregut cegament el relat dels mandats que se'ls ha explicat. Hi ha desenes de milers de persones que, subjectivament, ja no viuen en una autonomia espanyola, sinó que ho fan en la república catalana en construcció. Hi ha desenes de milers de persones que han viscut una revolució que ha marcat un abans i un després, desenes de milers de persones que esperen resposta.

Com saben molt bé els sociòlegs, les ruptures revolucionàries com les que hi va haver a Catalunya l'1 i el 3 d'octubre necessiten respostes polítiques, ja que si no és així queden com a anècdotes en el llarg timeline de la història a pesar del fet que moltes de les persones que hi van participar ja hagin canviat la seva subjectivitat.

Deixant de banda que alguns comentaris als tuits de Tardà puguin obeir a interessos partidistes i/o a una excessiva hiperventilació, el fet és que les persones de la societat civil més compromeses amb aquells fets d’octubre, persones totalment anònimes, és a dir, que no són professionals de la política ni en viuen, ni directament ni indirectament, necessiten que se’ls expliqui què passa i per què.

És obvi que això no és ni serà fàcil, com tampoc ho facilita el fet que els discursos dels que son a la presó i dels que son a l’exili no son coincidents. Però aquest exercici de claredat s’ha de fer. Cadascú el seu, però s’ha de fer. Personalment, m’estimo més que se’m digui “no volem desobeir” per això o per allò altre que no que se’m digui “farem república” i, al mateix temps, s’acati tot el que és fer autonomia. I, si es vol desobeir, que es digui també, és a dir, que s’expliqui com i què es pensa fer. Que això pot tenir costos electorals? Doncs, sí, possiblement, però tots hi sortirem guanyant.

Mentrestant, aquest dijous, moció de censura a Mariano Rajoy.