"Asumiendo las consecuencias, frente a la extrema derecha, frente a un partido machista y  xenófobo no aceptaré contestar las preguntas". Són les paraules que vaig utilitzar el 27 de febrer de 2019 a la Sala Segona del Tribunal Suprem. L'Antonio Baños minuts abans havia utilitzat una expressió similar.

No era fruit d'un rampell. La meva posició, que no vaig poder defensar perquè vaig ser expulsada del tribunal ipso facto, era un exercici d'objecció de consciència que es troba emparat per l'article 418 de la Llei d'Enjudiciament Criminal, que estableix que "ningún testigo podrá ser obligado a declarar acerca de una pregunta cuya contestación pueda perjudicar material o moralmente (...)».

En més d'una ocasió la defensa de Jordi Cuixart, abans de l'inici del judici, va demanar i argumentar l'expulsió de VOX del procediment. (...) Con el mantenimiento de VOX como acusación popular no solo no se previene dicha ideología discriminatoria sino que además los poderes públicos se abstienen de su compromiso de lucha contra dichas ideologías". La resposta sempre una negativa sovint no argumentada.

Per això, més enllà d'un exercici que es pot entendre individual, amb la negativa a contestar les preguntes de VOX també expressàvem la voluntat col·lectiva d'evidenciar i assenyalar que acceptar la presència d'aquells qui neguen drets fonamentals en el marc del judici al Tribunal Suprem ja era una declaració d'intencions per part del poder judicial: era impossible obtenir justícia en aquell tribunal i en aquell procediment.

L'actuació de VOX com a acusació popular es va convertir, així, en una eina més de l'Estat per construir un judici polític, un element més de l'engranatge repressiu de l'Estat i no es pot entendre simplement com una anomalia judicial. De fet, continuen presents en la resta de procediments judicials relacionats amb l'1-O.

Umberto Eco en referir-se al feixisme deia que el nostre deure és desemmascarar-lo i apuntar amb l'índex sobre cadascuna de les seves formes noves. És per això que, davant de l'evidència del que implicava la presència de VOX al judici, vam actuar en consciència i defensem el dret a fer-ho. Defensem el dret a desafiar la llei i a les autoritats establertes sobre la base d'un dissentiment bàsic: el feixisme no pot tenir cabuda en una societat que es pretén justa.

L'extrema dreta a l'Estat no és nova. Si mirem la història veurem com s'ha anat transformant des de la Transició, i com ha pres diferents formes, algunes de més amables, fins a arribar a l'expressió actual de VOX. Miguel Urban en el seu llibre La emergencia de VOX analitza l'evolució de l'extrema dreta a l'Estat i defineix el seu programa polític i econòmic com una barreja de defensa de valors morals reaccionaris, neofranquisme i ideari neocon amb la defensa a ultrança del neoliberalisme.

Per tant, podem vincular la seva emergència amb l'extrema dreta europea (Le Pen o Salvini) i mundial (Bolsonaro o Trump entre d'altres), però també hem de tenir clar que té les seves arrels en sectors ultraconservadors i molt enquistats en tota l'estructura de l'Estat. Aquestes estructures de l'Estat que mai van ser depurades i en les que se sustenta el Règim per preservar els privilegis i garantir la "unidad de España".

De quins pilars parlem? Monarquia, exèrcit i forces policials, poders econòmics i judicatura. I sí, també poders de caràcter mediàtic. Els seus altaveus per arribar a tantíssimes llars. Per això, per exemple, podem trobar com molts jutges, que es defineixen així a les xarxes socials, les utilitzen per expressar opinions polítiques de suport a VOX o carregar contra el moviment feminista. O no ens sorprèn que un jutge sigui el cap de llista de VOX a Andalusia. I així, es tanca el cercle.

"Asumiendo las consecuencias, frente a la extrema derecha, frente a un partido machista y xenófobo no aceptaré contestar las preguntas". Dimarts aniré a un jutjat d'instrucció de Madrid investigada per desobediència. I tornaré a dir-ho. I sé, com sabia el 27 de febrer de 2019, que som moltes disposades a molt (a tot) per combatre juntes al feixisme.

P.S.: Moltíssimes gràcies a tota la gent que va contribuir a la Caixa de Solidaritat de la CUP per fer front a la multa imposada per Marchena traçant els llaços de la lluita antifeixista. Moltíssimes gràcies a les que contribuïu solidàriament a totes les caixes que serveixen per fer front a la repressió de l'Estat i dels Mossos.