Aquest Onze de setembre, catalans i catalanes de diferents orígens i llengües, nascuts al país i vinguts d'arreu, sortirem al carrer a commemorar la Diada. Aquest dilluns recordarem anhels d'autogovern molt antics. Anhels que al llarg de la història han topat sovint amb la prepotència i el menyspreu d'interessos molt poderosos. Aquests interessos que sempre ens han trobat allçats i tossuts per afirmar-nos amb dignitat, apel·lant fraternalment a tots els pobles, dones i homes que estimen la llibertat.

Un any més, aquesta Diada vindrà marcada per un procés creixent de recentralització, privatització i retallades socials que està buidant el sentit de l'autogovern a Catalunya. Com ja era previsible, el Partit Popular ha tornat a reaccionar de manera grollera i arbitrària a les legítimes expressions de rebuig que aquesta situació genera. I per fer-ho, no ha dubtat a prescindir, un cop més, dels elements bàsics del que hauria de ser un estat de dret. Ha impulsat lleis d'excepció per convertir en delictes la dissidència política que s'ha expressat de manera pacífica; ha mobilitzat els serveis policials i d'intel·ligència per silenciar adversaris i ha instrumentalitzat sense escrúpols òrgans suposadament de garantia democràtica, com el Tribunal Constitucional o la Fiscalia. En realitat, les grotesques imatges de la Guàrdia Civil entrant a la redacció d'El Vallenc a la cerca d'urnes i paperetes no són sinó l'últim capítol d'un despropòsit que ha assolit límits tan intolerables com ridículs.

Aquestes actuacions, acompanyades de la negativa sistemàtica al diàleg, han fet perdre al govern espanyol tot tipus de credibilitat per trobar una sortida a la situació de bloqueig actual i fins i tot per mantenir-se al capdavant de l'executiu. És inacceptable, en efecte, que qui denuncia amb posat indignat la ruptura de la legalitat a Catalunya sigui un partit que no ha dubtat a finançar-se en negre des que es va fundar. Clama al cel que qui s'omple la boca amb l'estat de dret tingui un Tribunal de Comptes marcat pel nepotisme i disposat a retorçar inquisitorialment les seves competències per ofegar econòmicament drets legítims de participació. En definitiva, resulta intolerable que qui vulgui donar lliçons de democràcia tingui un ministre de Justícia i un fiscal general reprovats per la majoria del Congrés i que es neguen a dimitir.

Aquest Onze de setembre tindrà molts significats i aquests s'expressaran en actes diversos a diferents indrets del territori. Però sobretot, serà una jornada de rebel·lió, pacífica i massiva, contra un exercici de prepotència que cap persona amb mínimes conviccions democràtiques pot acceptar. Com en els darrers anys, aquesta Diada tornarem a mostrar que malgrat les amenaces, malgrat les campanyes mediàtiques, el poble de Catalunya no renunciarà al seu dret irrenunciable a autodeterminar-se i a decidir-ho tot.

I no ho farà perquè no estem sols en aquest reclam. Darrere nostre hi seran les dones i homes del comú que el 1640 van aixecar-se contra les oligarquies (d'aquí i de fora) i contra l'absolutisme. Hi seran també les dones i homes de cognoms murcians, castellans o aragonesos que van caure al setge de 1714. Hi seran les àvies i avis que van resistir al franquisme; les treballadores i treballadors andalusos, extremenys, gallecs... que van protagonitzar la multitudinària Diada de Sant Boi de Llobregat, fa ara quaranta anys; tots aquells que amb les seves mans i les seves veus han construït el país i han conquerit les llibertats i els drets que avui gaudim.

Per ells i elles hi serem. A la Diada, a l'1-O i l'endemà. No per validar fulls de ruta que deixen gent enrere i que no acaben de copsar la diversitat i els matisos del país. Tampoc per avalar polítiques antisocials i pràctiques corruptes que mai podran ser part de la república que volem i que ens mereixem. Hi serem, com vam ser-hi el 15-M, per reclamar democràcia real, però també sobirania econòmica, cultural, ambiental, de gènere. Hi serem amb l'esperit municipalista que ens ha permès de guanyar sobirania de proximitat aquí i ara, sense que ningú ens doni permís per fer-ho. Hi serem amb el coratge serè d'aquells que van dir no a la guerra, d'aquells que van omplir els carrers davant del terror per dir que la por no ens guanyaria. Hi serem per començar a construir des d'ara els processos constituents que el moment demana.

Som conscients que aquestes llibertats que reclamem són en el fons les mateixes per les quals han lluitat moltes dones i homes arreu del món. L'11 de setembre de 1714, de fet, Catalunya va perdre les seves llibertats constitucionals i va quedar sotmesa de manera arbitrària a un règim uniformitzador i contrari al pluralisme. Tanmateix, els catalans no van ser els únics derrotats en aquella contesa militar. Molts d'altres, també, a la península van perdre l'aspiració a un marc institucional menys autoritari, no sotmès a l'ordre oligàrquic i religiós propiciat pels Borbons.

Per això aquesta Diada, defensant les nostres llibertats, tornarem a adreçar-nos a tots els pobles i als companys i companyes de la "pell de brau" que també han aixecat la seva veu contra un règim injust i insostenible que ofega els anhels de la majoria. Perquè estem convençuts que des del reconeixement mutu i des del respecte a la lliure decisió, serem capaços de construir formes de convivència fraternes, solidàries, que ens ompliran d'orgull; a nosaltres i a les generacions futures.

Un altre Onze de Setembre, fa molts anys, de l'altra banda de l'oceà, milers de dones i homes senzills també van sortir al carrer per intentar frenar un cop militar que va inaugurar un dels períodes més ignominiosos de la història contemporània. Mentre els colpistes bombardejaven el Palau de la Moneda, un metge socialista, valent i honrat, Salvador Allende, va recordar al seu poble que malgrat aquell acte prepotent i covard, a la fi, s'obririen "las grandes alamedas por donde pase el hombre libre, para construir una sociedad major". Aquest dilluns, i amb la mateixa convicció, retrem homenatge a aquelles paraules plenes de dignitat i fortalesa.

Article firmat conjuntament amb Elisenda Alamany, portaveu de Catalunya en Comú.