Sovint ens oblidem que darrere la repressió de l’Estat hi ha cares, noms, famílies, xarxes de suport i col·lectius que acompanyen aquells i aquelles que la pateixen. Tothom que tingui un amic, amiga, parella o conegut que l’ha patit de prop ens ho pot dir alt i clar: la repressió és molt dura i als Països Catalans la coneixem molt bé i li tenim les mides preses, ens agradi o no.

Si bé cap llei podrà evitar el patiment que ja han viscut, algunes d’elles podrien tenir l’oportunitat d’alleugerir-lo a través de la retirada d’una condemna o, potser, estalviar-se haver de seure al banc dels acusats. En aquest sentit, la llei d’amnistia podria ser una oportunitat. Concretament i segons dades d’Alerta Solidària, fins a vora 450 persones se’n podrien beneficiar. Però, realment, serà així? Aconseguirem que totes aquestes persones tinguin l’amnistia? I què passarà amb els que en quedin fora?

El passat mes de novembre el PSOE registrava el text en solitari de la llei d’amnistia. Ho feia en el marc de l’acord al qual havien arribat primera amb Esquerra Republicana i després amb Junts a canvi de fer president a Pedro Sánchez. Més enllà de tots els dubtes que ens generava el text presentat: cap referència a l’autodeterminació, l’especificació de la “voluntad de reencuentro” al preàmbul o l’exclusió de totes aquelles causes repressives derivades de les lluites socials, feministes, antifeixistes, per la llibertat d’expressió, entre altres… En cap cas vam dubtar que caldria celebrar qualsevol persona que es pogués acabar beneficiant d’aquesta llei (excepció, òbviament, dels cossos policials). Malgrat tot, i amb les consideracions polítiques a banda, des d’una perspectiva estrictament jurídica, la llei genera “incerteses”. Per això, la CUP creiem que el Parlament de Catalunya té un compromís i un deute amb totes les persones que es van mobilitzar en el marc del procés independentista i que, per tant, cal fer tot allò, i més, que estigui a les nostres mans, perquè el màxim de persones puguin veure alleugerida la repressió que han patit.

Segons diverses fonts, la primavera de l’any que ve aquesta llei ja estarà en vigor. Atenent que aquesta norma no preveu, en cap cas, un mecanisme de verificació o de seguiment i que qui tindrà la darrera paraula en la seva aplicació seran jutges i tribunals, és necessari posar en marxa tots els mecanismes possibles de seguiment de la seva aplicació. Sabem que les decisions del poder judicial no són favorables a les persones represaliades, les darreres setmanes ho hem pogut veure amb els encausats de Tsunami Democràtic o CDR. Per tant, sabem que un cop aprovada aquesta llei caldrà vetllar per tots els mitjans possibles perquè sigui aplicada al màxim de persones represaliades. Pensem que aquest és un deure, una qüestió de mínims i de respecte, cap a totes les persones que es van mobilitzar per la independència del nostre país i que han patit la repressió.

Però, quin seria aquest mecanisme? Com el portaríem a terme? La proposta que hem llençat des de la CUP, i que esperem que s'aprovi els pròxims dies al Parlament, és la creació d'un observatori sobre l'aplicació d'aquesta llei d'amnistia. Un òrgan que dependria del mateix Parlament, que actuaria com a verificador en l'aplicació de la llei i que seria de caràcter obert. És a dir, hi podrien participar tant els partits com la societat civil organitzada i implicada en aquest àmbit. Un mecanisme que serviria per fer seguiment de totes les persones represaliades que es volguessin acollir a la llei i en conseqüència dels resultats que obtinguessin de les seves peticions a jutjats i tribunals. Un mecanisme que en última instància actuaria de forma coordinada amb totes aquelles eines que puguin aparèixer als pròxims mesos amb finalitats similars tant en l'àmbit social com institucional.

Sabem que el conflicte polític amb l'Estat continua obert i sense solució, sabem que els mecanismes repressius de l'Estat continuen íntegrament, sabem que els principals responsables polítics de torn segueixen al capdavant, com els ministres Robles i Marlaska i sabem que la repressió contra l'independentisme i el moviment popular organitzat continuarà. En tot cas, nosaltres aquí serem i seguirem, al costat de les que lluiten i, per tant, pateixen repressió, i amb o sense amnistia serem al seu costat per donar-los suport davant la repressió i sobretot perquè cap d'aquestes lluites sigui en va.